LA NOGUERA
Balaguer


Viatge literari

La Noguera, la comarca més extensa de tot el Principat, és formada per un conjunt de terres situades entre el Pallars i les planes del Segrià i l'Urgell. Comprèn dos paisatges: al nord s'estén per les serres que formen part del Pre-pirineu; al sud dominen les planes que pertanyen a la Depressió Central. Les seves terres són drenades per les dues Nogueres, el Segre i el canal d'Urgell. El nom "Noguera" equival a un terme genèric que vol dir "corrent d'aigua".

La vegetació arbòria domina cap a les muntanyes del nord-est -pinedes, alzinars, rouredes-; al nord-oest, la vegetació és molt escassa. A la plana, els conreus ocupen gran part de les terres.

L'home s'hi va establir de temps llunyans; l'arqueologia i la toponímia així ho indiquen. Actualment no hi ha gaire poblament disseminat, el concentrat supera el 90%, i els nuclis, excepte Balaguer, són relativament petits.

L'economia es basa en l'explotació agrícola i ramadera. Amb la construcció del canal d'Urgell i del canal auxiliar s'ha transformat el paisatge de la Noguera: el regadiu beneficia grans extensions de la plana. La comarca genera, a més, una gran quantitat d'energia elèctrica, destacant els embassaments de Camarasa i el de Canelles.

Les característiques de la Noguera fan d'aquesta comarca un dels indrets privilegiats per a la pràctica de l'excursionisme, l'escalada i l'espeleologia. L'excursionisme català coneix molt bé el Montsec; els itineraris que es poden seguir i les panoràmiques que es poden contemplar tant de la plana com del Pirineu són de gran bellesa.

La Noguera té un valuós patrimoni monumental, sobretot de l'època dels Comtes d'Urgell, període en què foren bastits els més grans i bells edificis. A més escampades per tota la comarca hi ha moltes esglesioles romàniques poc conegudes, en paisatges de gran atractiu.

Moltes generacions avalen les bondats de les "coques de recapte", tradicionals a la Noguera i els seus voltants. Els seus ingredients habituals són els pebrots i les albergínies acompanyades de sardines en salaó, tot disposat sobre una massa de pa que es cou al forn. També són molt característics els "panadons", uns pans farcits d'espinacs, panses i pinyons.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície       1.733   km2
Població        34.782   habitants
Densitat            20,1 habitants/km2
Població 1975   36.542   habitants
Població 1981   36.051   habitants
Població 1986   35.847   habitants
---------------------------------------