És travessat pel Noguera Pallaresa; aquí deixa de ser un riu d'alta muntanya i es converteix, després d'haver travessat el congost de Collegats, en un riu tranquil i suau; l'afluent, el Flamicell, s'alimenta de les neus pirinenques i d'una quarantena d'estanys d'origen fluvial.
El paisatge vegetal del Pallars Jussà és submediterrani; hi abundava la roureda de roure valencià, substituïda ara per les boixedes. Als indrets més assolellats i alts hi ha carrascar i restes de boscos d'alzines i garriga. I al Montsec creix algun roure martinenc i pi roig.
L'existència de restes prehistòriques demostra que el poblament d'aquesta zona és molt antic. Els testimonis més antics del poblament de la comarca corresponen a l'època megalítica; sembla que el territori era habitat pels airenosis i els ceretans, de parla basca o bascoide. Actualment la població es concentra a la Conca de Tremp i es caracteritza per viure en nuclis reduïts i separats els uns dels altres i per l'existència de masies isolades.
Es distingeix de les altres comarques pirinenques pel seu caràcter agrícola. L'existència d'una àrea de regadiu permet una agricultura amb conreus més especialitzats. El sector ramader es concentra a la Conca de Flamicell i l'activitat industrial té el seu màxim exponent amb la indústria hidroelèctrica.
L'aigua ha estat el recurs més explotat de la comarca i el seu aprofitament li ha arribat a donar una
fesomia pròpia. Antigament, la força dels rius fou aprofitada per moure molins i fargues i per
transportar la fusta cap a terres de la plana amb els famosos "rais", que cada any reviuen a la Pobla de
Segur en una festa dedicada als "raiers". Més modernament comença la construcció de preses i centrals
hidroelèctriques al Flamicell i a la Noguera Pallaresa aprofitant les condicions naturals dels estanys,
cabals d'aigua elevats, desnivells bruscos i embassaments naturals.
El Pallars Jussà guarda mostres arquitectòniques de períodes diversos: hi ha monuments megalítics, restes de l'època romana, manifestacions romàniques, però sobretot destaca pels nuclis medievals ben conservats (Salàs de Pallars, Llimiana, Talarn, Aramunt Vell).
És característica del Pallars Jussà la cuina de muntanya. Destaquen les típiques carns a la brasa, els excel·lents embotits i els plats a base d'aviram de corral o de caça. Hi ha també bons formatges de fabricació industrial i d'elaboració artesanal i postres com la mel i mató i la coca de greixetes.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.290 km2 Població 12.860 habitants Densitat 10 habitants/km2 Població 1975 14.779 habitants Població 1981 14.219 habitants Població 1986 13.817 habitants ---------------------------------------