A bona part de la comarca hi ha clima alpí amb estius frescos i hiverns rigorosos i abundants
precipitacions sobretot de neu. La vegetació és la de tot l'alt Pirineu central: boscos de pi negre i avets.
Els roures només abunden al sector meridional de la comarca. Els bedolls, freixes i oms es troben a les
riberes dels rius. També hi ha prats d'alta muntanya i grans pedregars.
Actualment la població és escassa -és la comarca més despoblada de Catalunya- i viu concentrada en petits nuclis localitzats als eixamplaments de les valls o als llocs alts.
És una comarca bàsicament ramadera. El bestiar i l'explotació forestal són les activitats tradicionals. En l'economia moderna els sectors més destacats són les hidroelèctriques i el desenvolupament del turisme. La comarca compta amb centrals o grups de centrals que aprofiten les aigües dels rius i dels estanys. Més recentment, les aigües braves, l'esquí i el sector hoteler marquen el futur del desenvolupament econòmic de la zona.
El Pallars Sobirà conserva gran quantitat de monuments, que en el seu temps foren centres importants de la comarca, com les restes del poblat ibèric de Rubió, les esglésies visigòtiques de la vall Ferrera i, sobretot, les nombroses esglésies romàniques escampades pels poblets.
Comparteix amb l'Alta Ribagorça el Parc Nacional d'Aigüestortes, una zona especialment protegida que conserva una important representació de la fauna i la flora dels Pirineus.
El Pallars Sobirà té una rica cuina de muntanya. Són típics el "confitat de porc" i els embotits com el "xolís" i la "secallona". És comarca amb tradició formatgera, especialment de formatges fets de llet d'ovella, com el "serrat" i el "llenguat". Entre les postres el "mostillo" i el "brossat" són els més típics.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.355,2 km2 Població 5.418 habitants Densitat 4 habitants/km2 Població 1975 6.115 habitants Població 1981 5.450 habitants Població 1986 5.464 habitants ---------------------------------------