EL PLA DE L'ESTANY
Banyoles


Viatge literari

El Pla de l'Estany és una de les poques comarques actuals que no figuraven en la divisió comarcal de 1936. És una comarca de creació recent (1988), que aplega els nuclis de població de l'àrea d'influència de Banyoles, a la part septentrional del Gironès.

La vegetació pròpia de la comarca és l'alzinar amb marfull, a les zones més septentrionals; però a causa de l'acció de l'home només en queden claps escampats. Actualment hi abunden les pinedes de pi blanc, amb mates mediterrànies com l'argelada. Als llocs secs i assolellats es fan claps de garriga, i a les fondalades hi ha restes de boscos de fulla caduca: rouredes, omedes o vernedes.

L'estany de Banyoles és el llac no litoral més gran de Catalunya amb un perímetre de gairebé 8 Km. És d'origen tectònic, i es va formar per moviments de l'escorça terrestre al peu de la gran falla que separa la plana de l'Empordà de les muntanyes de la Garrotxa; la seva formació es va veure afavorida pel relleu de la zona, que és càrstic. S'alimenta de l'aigua subterrània, i desguassa en quatre rieres que conflueixen en un riu: el Terri. La vegetació de l'estany està formada per canyissars, jonqueres i prats humits, és molt rica, i moltes de les seves varietats són úniques a Catalunya. Sobre les seves aigües hi ha diverses espècies d'ocells aquàtics i d'ànecs.

La comarca és predominantment agrícola, amb zones de regadiu i de secà. El sector industrial es localitza al voltant de Banyoles, amb empreses tèxtils, metal·lúrgiques, de construcció i alimentàries. El turisme constitueix una activitat important, atret per les activitats esportives i lúdiques que se celebren al voltant de l'estany. El poblament actual se centra a la capital, Banyoles; la resta es distribueix en nuclis més petits.

A la comarca hi ha jaciments prehistòrics molt importants, sobretot a Serinyà; però la resta arqueològica més interessant és la mandíbula de Banyoles, que es creu que pertanyia a un home de Neanderthal i que va ser trobada prop de l'estany. També es conserven esglésies romàniques com la magnífica església d'una sola nau consagrada a Santa Maria, a Porqueres, i masies monumentals amb elements arquitectònics interessants.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície         262,7 km2
Població        21.072   habitants
Densitat            80,2 habitants/km2
Població 1975   19.074   habitants
Població 1981   20.805   habitants
Població 1986   21.416   habitants
---------------------------------------