Forma part de la gran Depressió Central Catalana, envoltat per terres altes al nord, al sud i a l'est; hi ha gran quantitat de petits tossals coronats d'antigues terrasses fòssils que són testimoni que aquella zona havia estat envaïda per les aigües en èpoques prehistòriques.
La vegetació tradicional del Pla d'Urgell era de caràcter estepari: garrics, farigola, cards i arços. Actualment es troba una vegetació més pròpia de paratges humits vora les sèquies: s'hi fan àlbers, xops, pollancres, salzes i freixes.
La construcció del canal d'Urgell va ser decisiva per la vida de la comarca, perquè va permetre regar
terres eixutes i dedicar-les a cultius més productius. Ja al segle XV es parlava de la necessitat de
construir un canal per transformar les planes eixutes de l'Urgell en terres fèrtils i ben regades, però fins a
mitjan segle passat la idea no es va dur a terme. El canal d'Urgell arrenca del riu Segre i travessa la serra
de Montclar per mitjà d'una mina de quasi cinc quilòmetres, amb quatre derivacions principals.
La majoria dels nuclis de població del Pla d'Urgell es van formar al voltant dels castells o torres de l'època musulmana, avui enrunats en la major part. N'hi havia a Golmés, a Miralcamp i a Sidamon.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 304,5 km2 Població 28.802 habitants Densitat 94,6 habitants/km2 Població 1975 28.246 habitants Població 1981 28.806 habitants Població 1986 28.675 habitants ---------------------------------------