La vegetació típica de la comarca, l'alzinar amb marfull, abunda a la part meridional. En canvi, a l'oest, on la terra és més seca hi ha alzinar de carrasca. Els sectors obacs, sobretot del Montsant, tenen una vegetació submediterrània de boscos de pinassa amb roure valencià i boix.
Actualment els pobles, exceptuant Falset i Cornudella, tenen tots un nombre reduït d'habitants i les distàncies entre ells no són gaire grans.
La base econòmica del Priorat ha estat sempre l'agricultura i les indústries que se'n deriven -ja al segle
XV s'exportava vi-. El producte de més renom i el més notable de la comarca és el vi. La climatologia i
les característiques del terreny donen al vi unes qualitats molt especials. La terra del Priorat central és
pissarrenca, de llicorella, i dóna poc vi però amb molta graduació. El més abundant és el vi negre, fet
amb raïm de caranyena i garnatxa; el blanc s'obté de raïm macabeu i de garnatxa blanca. Des de 1954
tenen la denominació d'origen "Priorat".
El monument més destacat del Priorat és la Cartoixa d'Escaladei -la primera de la península- situada al peu de la serra del Montsant. Representa l'origen històric de la comarca, i conserva les restes del monestir de Santa Maria d'Escaladei.
En la gastronomia de la comarca un dels menjars més típics són les "truites amb suc a la cassola" -la més popular és la de fesols, però també la d'espinacs i la de patates-. Són també coneguts els crespells amb arengada i l'arengada amb raïm -esmorzar de tardor a la vinya-.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 496,2 km2 Població 9.475 habitants Densitat 19,1 habitants/km2 Població 1975 11.093 habitants Població 1981 10.431 habitants Població 1986 10.051 habitants ---------------------------------------