La vegetació, inexistent als cims més alts, és molt variada. Hi ha boscos de roure martinenc a les parts més meridionals, amb fagedes, més extenses a la part oriental, que és més humida, i a les zones altes. A les zones més muntanyenques, com la vall de Ribes, hi ha boscos de pi roig, amb clapes cobertes per nerets, ginebró i mates de bàlec.
Les valls del Ripollès, amples, suaus i transitables, es caracteritzen pel poblament dispers. Fins a l'obertura del túnel del Cadí, la comarca ha estat pas obligat tradicional entre el litoral barceloní i els Pirineus Orientals. El nom del territori prové del de la vila de Ripoll i l'antiga vegueria del Ripollès.
És una comarca essencialment ramadera i d'explotació forestal; l'orografia no ha permès un desenvolupament de l'agricultura, tan sols en certes zones. La gent del Ripollès té també una sòlida tradició industrial que data de l'establiment de les fargues. Actualment el turisme, tant d'hivern com d'estiu, hi constitueix un complement econòmic important.
A les esglésies del Ripollès hi ha representada bona part de la tipologia de l'arquitectura romànica
catalana. El seu major exponent és l'església de Santa Maria de Ripoll. La seva portalada és el conjunt
monumental iconogràfic romànic més important de Catalunya, i el monestir és el millor exemple del
primer romànic i el model més desenvolupat d'una església catalana del segle XI.
A la gastronomia de la comarca és molt apreciada la carn del seu bestiar, especialment els porcs, xais i vedells. A les masies i als pobles són encara típiques les matances del porc. També abunda la caça i són molt apreciades les truites de riu.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 958,7 km2 Població 27.167 habitants Densitat 28,3 habitants/km2 Població 1975 29.673 habitants Població 1981 29.620 habitants Població 1986 28.314 habitants ---------------------------------------