LA SEGARRA
Cervera


Viatge literari

La Segarra comprèn una part de les terres de l'Altiplà Central de Catalunya, entre el vessant mediterrani, a l'est, i el vessant del Segre i la fossa de l'Ebre, a l'oest. És travessada per quatre petits rius, que han tingut un paper fonamental en la configuració del relleu, perquè han excavat al llarg dels segles amples valls i torrenteres als vessants de les muntanyes.

El bosc natural és l'alzinar de carrasca, sense sotabosc. Però al llarg dels segles ha estat substituït per camps de conreu, garrigues o brolles, o pastures de jonça, als llocs obacs i frescos. A la part alta oriental encara es troben bosquets de roure valencià, i als riberals dels rius es fan oms o canyissars.

La importància històrica de la Segarra es manifesta en les restes monumentals que hi han deixat els pobles que l'han ocupada, des de la prehistòria fins a l'època medieval. Les restes arqueològiques de l'edat del bronze, molt abundants a la comarca, ja demostren que hi havia poblats en llocs elevats i aïllats o en petites altures de les valls. El repoblament es realitzà a peu dels castells o torres defensives construïts damunt serrats. La Segarra és, juntament amb l'Urgell, la comarca amb més castells de Catalunya, encara que pocs estan ben conservats.

És una de les comarques amb menys població de tot Catalunya. El poblament segarrenc actual es caracteritza per la concentració en petits nuclis, dels quals ben pocs superen els mil habitants, encara que a llevant i al nord el poblament dispers hi és molt estès.

És una terra alta i freda dedicada gairebé exclusivament al conreu de cereals, sovint s'ha dit que les seves terres eren el graner de Catalunya. La ramaderia ha anat adquirint importància i la indústria no hi ha tingut mai gaire pes.

Al segle XVIII aquesta comarca allotjà l'única universitat del país -a Cervera-; per les seves aules van passar Narcís Monturiol, Jaume Balmes, Milà i Fontanals, i Torres i Amat, entre d'altres.

La cuina de la Segarra està relacionada amb els seus productes autòctons. Són típiques les graellades de carn amb escalivada o el famós corder al forn. Són reconegudes també les "patates viudes" i les "faves a la segarrenca". Les postres més conegudes són les "sares" i les aromes de la Segarra, un bon licor estomacal a base de timó -farigola- que es produeix al país.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície         721,2 km2
Població        17.040   habitants
Densitat            23,6 habitants/km2
Població 1975   17.674   habitants
Població 1981   17.380   habitants
Població 1986   17.104   habitants
---------------------------------------