LA SELVA
Santa Coloma de FarnersSuert


Viatge literari

La comarca de la Selva s'estén del Montseny a la Mediterrània i se centra en la depressió selvatana, que és la part septentrional de la Depressió Pre-litoral Catalana. És una comarca que per orografia, clima, població i sectors productius conforma una gamma de riquíssima diversitat. Té una part interior coberta de boscos frondosos i fonts d'aigües termals, i una zona marítima molt turística.

L'origen del seu nom -topònim d'origen llatí Silva- procedeix de la gran quantitat de boscos que conté. Els boscos selvans característics, molt alterats per l'home, són les suredes i els alzinars. Les clarianes obertes són ocupades per brolles de brucs i estepes. És característic de la vegetació de la comarca la presència de claps de vegetació nòrdica (euro-siberiana), sobretot roures de diverses menes.

L'aigua és la gran protagonista de la comarca, tant per les platges, pel mar, com per les fonts que diàriament omplen milers d'ampolles d'aigua mineral. Escampades per la comarca selvatana, brollen nombroses deus d'aigües minero-medicinals, l'explotació de les quals ha donat origen a la creació de balnearis a Caldes de Malavella, a Santa Coloma de Farners, a Sant Hilari Sacalm i a Amer.

Per la seva configuració geogràfica, és un territori de pas; per ella passaren ja la Via Augusta romana i l'Strata Francisca de l'edat mitjana, per on continuen passant actualment les carreteres i el ferrocarril. Els castells són actualment un dels elements monumentals més característics del paisatge selvatà.

La seva façana costanera fou descoberta als anys 20 per intel·lectuals i artistes europeus, que la convertiren en la "Riviera catalana". Va ser el periodista gironí Ferran Agulló qui va encunyar el nom de Costa Brava per anomenar aquesta franja litoral i la de l'Empordà, l'any 1905.

La comarca ha vist descrit els seus paisatges en les obres de dos grans escriptors: Joaquim Ruyra, per a la part costanera, i Prudenci Bertrana, per a la part interior.

La gastronomia de la Selva està molt arrelada a la terra i els seus plats constitueixen els fonaments de la cuina catalana més tradicional. Són típics el suquet de peix, l'escudella i carn d'olla, els cargols a la llauna o estofats amb cansalada, l'ànec amb peres o naps i les guatlles farcides, entre d'altres. De les postres cal destacar la coca de llardons i el tortell de massapà.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície         995,5 km2
Població        98.255   habitants
Densitat            98,7 habitants/km2
Població 1975   76.071   habitants
Població 1981   82.606   habitants
Població 1986   91.238   habitants
---------------------------------------