La vegetació és molt variada, d'acord amb el seu clima: alzinar de carrasca a les terres seques i baixes meridionals, i boscos de roure i de pi roig al nord de Sant Llorenç de Morunys. A les zones més altes la vegetació té caràcter subalpí, amb alguns boscos de pi negre, amb sotabosc de gespa sussona.
El poblament del Solsonès té una tendència secular a disminuir. Llevat de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, la població viu disseminada, en general explotant propietats agràries petites i mitjanes.
És una comarca ramadera i forestal a la part alta, i agrícola i amb conreus de secà al sud. La quantitat de boscos -més del 60% de la comarca- condiciona la seva producció -conglomerats de fusta, pals, combustible-. Per a l'economia domèstica tenen molta importància els bolets.
El Solsonès és una comarca molt rica en vestigis prehistòrics, se'n conserven des del neolític, amb restes
importants de sepulcres de fossa. Compta també amb un bon nombre de dòlmens, alguns monumentals,
com el dolmen de Llanera. Però el llegat més important és el format per monuments i restes de l'època
medieval: més de 90 esglésies romàniques, castells de defensa i creus de terme, a gairebé tots els nuclis
de la comarca. Moltes de les masies de la zona són exemplars de construcció dels segles XVI al XVIII, amb arquitectura tradicional de galeries obertes a migjorn i capella pròpia.
A la cuina de la comarca és famosa la matança del porc i són molt apreciats els embotits -llonganissa, bull, espetec- i també el pernil del país. Són plats típics la "sopa pairal", el "blat pelat", la "botifarra a la llosa" i el "civet de llebre o de senglar". Bon complement dels plats de carn i de caça són els bolets que es fan en abundància pels boscos de la comarca.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 998,6 km2 Població 0.792 habitants Densitat 10,8 habitants/km2 Població 1975 11.290 habitants Població 1981 10.911 habitants Població 1986 10.796 habitants ---------------------------------------