EL VALLÈS OCCIDENTAL
SabadellSuert


Viatge literari

El Vallès és una de les comarques històriques de la Catalunya Vella, situada en una gran vall - d'aquí li ve el nom de "Vallès"-, que va des de la Serralada Litoral i la Pre-litoral fins al Montseny. El Vallès Occidental s'estén pel sector oest de la gran depressió situada entre les serralades Pre-litoral i Litoral, que ocupa la regió històrica del Vallès. Comparteix amb el Bages el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

D'acord amb la varietat de relleus i de climes, la seva vegetació és força diversa. La tradicional és l'alzinar, que ha estat molt explotat, i el roure martinenc a les fondalades humides. Als llocs més alts, com el Montseny, hi ha fagedes. L'acció de l'home ha alterat molt el paisatge, amb l'extensió de camps de conreu i els nuclis urbans.

Les condicions bioclimàtiques han afavorit un poblament precoç; les restes arqueològiques abundants així ho demostren. En època ibèrica ja van ser poblats molts dels turons que dominen les terres baixes. També destaquen les fundacions romanes i les nombroses esglésies romàniques i pre-romàniques, que n'evidencien la importància del repoblament cristià.

El Vallès Occidental ha estat tradicionalment la zona amb més densitat industrial de Catalunya; la més característica era la tèxtil, i tingué el punt culminant al segle XIX, quan Sabadell era coneguda com la "Manchester catalana". Actualment l'activitat industrial està molt més diversificada.

La forta tradició industrial, unes comunicacions estratègiques, bons serveis i la presència de la universitat fan atractiu el Vallès Occidental a empreses de tot tipus, convertint-la avui dia en la zona amb més implantació de multinacionals de tot Catalunya.

El Vallès Occidental conserva diferents centres d'interès artístic i monumental com les antigues esglésies de Terrassa, l'antic monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'antic monestir de Sant Llorenç del Munt, que corona la Mola, i gran quantitat d'esglésies romàniques. També són interessants les termes romanes de Caldes de Montbui, els edificis modernistes de Terrassa i Sabadell i els antics castells.

Entre els plats més típics del Vallès Occidental cal destacar la popular "terregada" (desdejuni a base de freixures de be i sang de porc), les varietats de bolets de la Mola de Sant Llorenç, les mongetes estofades i el bacallà a la llauna. Entre els dolços són coneguts els carquinyolis de Caldes.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície          580,7 km2
Població        649.699   habitants
Densitat          1.118,8 habitants/km2
Població 1975	545.591   habitants
Població 1981	598.324   habitants
Població 1986	620.786   habitants
---------------------------------------