EL VALLÈS ORIENTAL
GranollersSuert


Viatge literari

El Vallès Oriental es troba situat entre la serra dels cingles de Bertí i els vessants de migdia del massís del Montseny, al nord, i les serralades del Montnegre, el Corredor i Sant Mateu, al sud. Ocupa el sector de llevant de la regió històrica del Vallès, amb suaus ondulacions i valls profundes, una zona plujosa i de terres fèrtils. La vegetació típica és la mediterrània, de boscos d'alzines; al Montseny, més humit, trobem fagedes i avetoses.

El massís del Montseny, per la influència mediterrània, la seva alçada, i la seva diferent litologia, es configura amb una gran diversitat que es tradueix en un ampli i nombrós conjunt d'ambients, amb una fauna i flora molt riques. Per la seva riquesa biològica, aquest Parc Natural a cavall entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva, ha estat declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera (1978).

És una comarca tradicionalment agrícola i ramadera, actualment molt mecanitzada. La industrialització moderna no es va engegar fins al final del segle XIX; d'aleshores ençà, l'expansió ha estat sostinguda i darrerament s'ha beneficiat de la descongestió industrial del Barcelonès. Actualment la indústria, molt diversificada, i els serveis predominen en una comarca on es localitza el major nombre de multinacionals després del Vallès Occidental.

Ha atret de sempre els estiuejants per la bellesa de la franja muntanyosa i de les valls que envolten la comarca, i per les fonts d'aigües termals. Des de mitjans de segle passat el lloc ha estat descrit per excursionistes, estudiat per botànics i cantat per poetes i escriptors com Guerau de Liost i Eugeni d'Ors. Aquest atractiu que va fer de pobles com la Garriga i l'Ametlla centres d'estiueig a principis de segle, s'ha estès modernament als vessants del Montseny, a la vall del Tenes i a altres indrets, amb el creixement d'urbanitzacions.

Entre els monuments de la comarca són interessants les esglésies romàniques, algunes mostres d'edificis civils, cases senyorials gòtico-renaixentistes i modernistes i les antigues masies.

La gastronomia de la comarca es caracteritza pels plats tradicionals de la cuina catalana. Cal assenyalar les carns amb els bolets propis del país, el desdejuni de tripa i pota, la botifarra amb mongetes, els fideus a la cassola i la brandada de bacallà. Entre els postres són coneguts els "borregos" de Cardedeu.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície          851,9 km2
Població        262.513   habitants
Densitat            308,2 habitants/km2
Població 1975   194.564   habitants
Població 1981	225.095   habitants
Població 1986	240.464   habitants
---------------------------------------