Activitats didàctiques

Per bé que les activitats que es recullen tot seguit s’agrupen en activitats per a l’Educació primària i en activitats per a l’Educació secundària i Batxillerat, el professorat és qui ha de decidir i triar les activitats que consideri més adients segons l’etapa, el cicle o el grup d’alumnes amb el qual desenvoluparà les activitats.

Per a l’Educació secundària i Batxillerat

1 La geografia de la fam

Amb aquesta activitat es pretén localitzar geogràficament els països que pateixen fam al continent africà i observar la gravetat del problema en els països que formen part de la campanya: Etiòpia, Eritrea, Somàlia i el Sudan. Al web www.wfp.org hi ha dades del nombre d’afectats per la fam a cada país africà en relació amb la seva població total. També es poden fer servir les dades següents:

Font: Ocho cartas sobre el hambre: ABC Los Domingos, 5.1.2003)

L’alumnat elaborarà un mapa d’Àfrica en el qual colorarà els països segons el percentatge de població afectada per la fam. Un cop elaborat el mapa, l’alumnat haurà de fer una sèrie de deduccions i provar d’explicar-les a través d’una anàlisi de les característiques geogràfiques, ambientals i polítiques de cada país.

2 Les dades sobre la fam

Amb aquesta activitat es pretén analitzar i comparar dades estadístiques vinculades al tema de la fam i concretament dels països Etiòpia, Eritrea, Somàlia i el Sudan: habitants, recursos, calories per habitant, etc. Cal que amb les dades l’alumnat elabori gràfics, els compari i n’obtingui conclusions.

3 Les causes de la fam

L’activitat té per objectiu que l’alumnat arribi a una explicació ben fonamentada de les causes de la fam. Per això cal que superi les raons superficials o conjunturals del problema i que vagi a les causes de fons.

Per iniciar l’activitat es pot proposar una pluja d’idees per veure quins conceptes tenen els alumnes sobre les causes de la fam als països com Etiòpia, Eritrea, Somàlia i Sudan. Segons el que es digui, es treballaran, individualment o en grups, amb textos o visionament de vídeos, que ajudin l’alumnat a situar les causes immediates com la sequera o els conflictes bèl·lics, i les causes de fons com la desigual distribució de la riquesa al món.

4 La fam al món a través de cinc mites

Aquesta activitat pretén, com l’anterior, clarificar conceptualment les causes de la fam i es pot treballar des de qualsevol àrea o matèria. Es formem 5 grups de treball i s’atorga a cadascun un d’aquests mites:

Els alumnes tenen uns 15 minuts per preparar el contingut del mite. Un cop esgotat el temps, cada grup disposa de 5 minuts per exposar el mite. En acabat, el professorat distribueix el text presentat als altres grups i, així, poden saber en síntesi el que exposen els seus companys/es de classe.

A la classe de Ciències socials es tornen a formar els 5 grups de treball, i cada grup inicia una sessió de verificació de dades i proposa una solució possible i vàlida al mite atorgat.
Cada grup escolta la solució dels companys/es i s’inicia un debat per valorar les solucions més fiables i aquells mites que són falsos. Amb aquest debat s’acaba la tasca.

5 Elaboració d’un mural sobre la fam

Aquesta activitat té un doble objectiu: d’una banda, propiciar l’obtenció, la recollida, l’elaboració i la comunicació de la informació per part de l’alumnat sobre la situació dels països als quals va dirigida la campanya contra la fam: la localització geogràfica, la història, els recursos econòmics, etc.; i de l’altra, s’elabora un mural amb la informació recollida sobre la fam a fi de difondre’n la problemàtica.

6 Quan la música es fa ressò de la realitat

L’activitat consisteix a recollir cançons (o poemes o contes) que tractin el tema de la fam o de les desigualtats entre nord i sud; després s’escolten les cançons i finalment es fa una anàlisi de les lletres. Etiòpia, del grup Sangtraït, és un exemple de cançó.

7 Conferència i debat sobre la fam

L’objectiu d’aquesta activitat consisteix a organitzar una taula rodona o una conferència amb una o diverses ONG que tenen per objectiu l’ajuda, la solidaritat i la resolució d’aquest greu problema.

El centre es pot posar en contacte amb algun representat o cooperant de l’ONU, la UNICEF, la FAO, de Metges Sense Fronteres, Intermón Oxfam, Ayuda en acción, Creu Roja…, i demanar-los que facin una conferència al centre. Prèviament, es pot preparar l’organització de l’acte, de manera que hi hagi un responsable del debat posterior.

Són molt importants i útils les activitats en què l’alumnat rep informació, i després la discuteix, la reelabora i arriba a fer-se-la seva. Amb aquesta activitat l’alumnat construeix el propi coneixement en cooperació amb els altres. És una activitat que implica parlar, debatre, acordar, dissentir, etc.

8 Un exercici d’empatia

A més a més d’organitzar una campanya de recollida d’aliments, una manera molt útil de col·laboració és contribuir a la sensibilització de la resta d’alumnat del centre mitjançant una dramatització.

Es reparteixen els alumnes en quatre grups i cadascun representa un dels rols següents:

Es fa un guió per a cadascun dels grups i s’assaja la representació. Quan està ben assajada, es representa l’activitat a una altra classe o a diverses classes.

9 Lectura d’un llibre

Una activitat que pot ser interessant és la lectura total o parcial de llibres com ara el de Jean Ziegler, La fam al món explicada al meu fill (Barcelona: Empúries, 2000); o el d’Ignasi Carreras i Marita Osés, Vivir solidariamente (Barcelona: Planeta, 2002).

Segons el nivell de l’alumnat, es pot fer llegir una part, la que resulti més clarificadora, o tot el llibre. Amb l’ajuda d’una guia de lectura, l’alumnat ha d’assenyalar els aspectes més rellevants i posteriorment fer una posada en comú.

10 El sopar de la fam

Aquesta activitat pretén que, un cop sensibilitzats el grup o una part del centre respecte del problema de la fam als països d’Etiòpia, Eritrea, Somàlia i el Sudan, es porti a terme una activitat global que afecti tot el centre i col·labori a sensibilitzar a la resta de grups d’alumnes.

Es tracta d’organitzar un sopar de la fam obert a tots els membres de la comunitat escolar (alumnat, professorat, pares i mares, personal no docent, etc.). L’àpat d’aquest sopar seria pa amb oli i sal i els recursos que se n’obtinguessin serien per a la campanya. L’alumnat s’hauria d’organitzar en cinc grups: un grup s’encarregaria de la infraestructura del sopar; i els altres quatre grups d’elaborar murals, organitzar un visionament de vídeo, etc., per donar informació sobre la situació dels quatre països d’Àfrica esmentats.

11 La importància i el poder de les campanyes

A partir de la lectura del text següent, es tracta que l’alumnat prengui consciència de la importància i el poder de les campanyes a l’hora de canviar actituds insolidàries. Un cop llegit el text, es pot demanar a l’alumnat que faci una llista de possibles campanyes per ajudar els països de l’Àfrica subsahariana o d’altres parts del món que pateixen fam.

Entre tots podem canviar les coses. Li posaré l’exemple d’Etiòpia, on la sequera ha arruïnat totes les collites. És un país amb 65 milions d’habitants i 11 d’ells depenen de l’ajuda internacional.

Etiòpia és un dels principals països productors de cafè, el preu del qual ha baixat en els últims 5 anys un 75%. Nestlé, una de les quatre multinacionals que compren quasi tot el cafè del món, han posat un plet contra l’Estat d’Etiòpia per la nacionalització el 1975 d’una empresa que la Nestlé va comprar. ¿Com és possible que Nestlé, que té uns beneficis immensos, reclami 6 milions de dòlars a un país on la gent s’està morint de fam?

Quaranta mil persones han demanat a Nestlé, per mitjà del correu electrònic, que perdoni aquest deute, i ha donat bons resultats. La gent ha de saber que les empreses són sensibles als seus consumidors, que podem exigir que paguin preus justos per als productors de cafè. Per tant, no subestimem el poder de les campanyes.

(Text extret de l’entrevista a Ignasi Carreras, director general de Intermón Oxfam, La Vanguardia, 12 de gener de 2003)

12 Poblacions que pateixen malnutrició al món

Aquesta activitat consisteix, en primer lloc, a conèixer la proporció de població mundial que pateix malnutrició; i en segon lloc, a adonar-se que a l’Àfrica subsahariana cada vegada augmenta més el percentatge de població que pateix malnutrició i fam. Es poden fer servir dades com les següents:

a)

b) Número de persones crònicament desnutrides:

13 Nivells d’alimentació al món

Una persona necessita al dia entre 2300 i 2800 calories per mantenir la seva activitat corporal, amb variacions segons el sexe, l’edat, el pes i el tipus de treball que fa. De la persona que no arriba a les 2300 calories diàries, diem que pateix un problema de malnutrició.

A partir del mapamundi següent sobre nivells d’alimentació (1992) al món, es pretén que es contrastin els diferents nivells de vida al món actual. Es tracta que l’alumnat faci una llista dels estats amb la mitjana de la població infraalimentada, mal alimentada i sobrealimentada.

14 Malgastar els aliments: prenem-ne consciència

Aquesta activitat consisteix a comentar per escrit la frase següent de la Mare Teresa de Calcuta:

“…No m’escandalitza que hi hagi pobres i rics; m’escandalitza que malgastin.”

A l’hora de fer la redacció caldrà suggerir a l’alumnat que faci, en primer lloc, una pluja d’idees a partir de la frase llegida; en segon lloc, que redacti el text d’opinió personal; i en tercer lloc que revisi el text i faci la redacció definitiva.

15 Visualització d’un vídeo sobre els problemes d’Àfrica

L’activitat consisteix a visualitzar, amb pauta prèvia, un vídeo, pel·lícula o reportatge sobre els problemes de l’Àfrica (sequera, fam, conflictes bèl·lics, etc.). Podeu consultar la llista de vídeos que recollim a l’apartat següent d’aquest document.