La formació dels Pirineus pas a pas És una aplicació basada en animacions que té com a objectiu reconstruir la història dels Pirineus al llarg de les eres geològiques segons les darreres interpretacions tretes del projecte ECORS (tall geològic realitzat a la part central dels Pirineus i a escala cortical). S'estructura en: Generalitats Presenta una primera pantalla de situació de la unitat de relleu i del tall ECORS. En pantalles successives podem veure els moviments de les plaques tectòniques causants de la formació dels Pirineus. Tall del Pirineu Central Ens mostra tres possibles opcions: Com s'ha fet Successió de pantalles on es mostra com s'ha fet el tall ECORS i quines informacions s'han extret. Seqüència animada Ens permet assistir a la formació dels Pirineus indicant-nos alhora: dades de temps, escurçament i velocitat. Seqüència animada amb parades Dóna la informació anterior, però en pantalles successives i amb una informació més àmplia. Evolució paleogeogràfica Assenyala geogràficament l'evolució geològica. Activitats Objectius: Saber explicar d'una manera clara i senzilla la formació dels Pirineus emprant un vocabulari científic correcte. Localitzar, en el temps geològic, les etapes més importants en la formació d'aquesta unitat de relleu. Localitzar en l'espai, pot ser a la mateixa pantalla o sobre un mapa de relleu de Catalunya, les unitats més importants. Conèixer la tecnologia emprada pels científics de les Ciènces de la Terra, per demostrar les seves teories. Propostes: El nivell correspon a alumnes de batxillerat. Creació d'un vocabulari específic: utilitzant, per exemple, el classificador de Windows, fer una fitxa de cada paraula o concepte desconegut per l'alumne (aquesta fitxa pot ser únicament una definició, o també amb gràfics, esquemes...). Reconeixement de les diferents unitats de relleu que apareixen al mapa de la primera pantalla de Generalitats. Localització de les zones geològicament més antigues del relleu de Catalunya. Resposta a les següents qüestions: Generalitats Quin moviment de plaques origina la formació dels Pirineus? Com afecta a les plaques Ibèrica i Europea l'obertura de l'Atlàntic al llarg del Mesozoic? En quin moment col·lisionen les plaques Ibèrica i Europea? Quina conseqüència té aquesta col·lisió? En quin moment es separen Còrsega i Sardenya? Com s'ha fet. Què és un geòfon? Amb quin aparell quotidià de mesura el podries identificar? Per què serveix una línia sísmica? Cal un estudi geològic de superfície per interpretar un línia sísmica?. Cal un estudi geològic de superfície per interpretar un línia sísmica? Explica breument com es treballa en la confecció d'un tall geològic com el de l'ECORS Quina informació pots extreure de la comparació del darrer gràfic i el tall geològic? Seqüència animada Abans de començar, analitza els elements d'informació que tens davant: temps, allargament, velocitat. A què és degut l'allargament de les primeres pantalles? Al llarg de quina etapa geològica va succeir. Com es tradueix aquest allargament des d'un punt de vista morfològic? Al llarg de quina etapa geològica va succeir. Com es tradueix aquest allargament des d'un punt de vista morfològic? Quan comença la compressió? A què es degut el canvi d'expansió a compressió? Quina és la velocitat màxima d'escurçament? Si tenim en compte aquesta velocitat en el nostre temps real, creus que les muntanyes es fan molt ràpides? Fixa't que a partir dels 25MA en el Terciari no hi ha escurçament, què passa amb el relleu? En el tall de l'opció llegenda quin són els materials més antics i on afloren? Què li passa a l'escorça que subdueix a dins del mantell? Seqüència animada amb parades (Aquest visionat, si a l'aula hi ha més d'un ordinador es podria fer de tal manera que a cadascun d'ells hi hagués una pantalla diferent per poder veure millor l'evolució). Comprova l'encert o rectifica les errades que hagis fet a les qüestions anteriors. Completa la taula següent: Temps Extensió Compressió Estructures Sedimentació Observacions 115 Cret. inf.           85 Cret. sup.           70 Final Cret. sup.           65 Garumnià           55 Eocè           30 Oligocè           Evolució paleogeogràfica Completa la taula anterior amb els trets més importants del relleu (conques, aparició dels primers relleus...) per a cada període. (fixa-t'hi bé en la correspondència entre el que es veu al paisatge i el que succeeix a l'interior de la Terra. Cretaci inferior: el mar era igual que ara? Cretaci inferior: A la Garrotxa hi havia mar? Cretaci inferior: I a Barcelona? Cretaci superior: Hi ha més o menys mar que al Cretaci inferior. Cretaci superior: El Pedraforca ja era una muntanya?. Garumnià: Com eren els sediments a la zona dels Pirineus? Garumnià: Ja començava a haver-hi els Pirineus? Lutecià: Hi ha sediments marins en aquesta època, on? Lutecià: On hi ha actualment el Mediterrani, què hi havia?