"Herois de pau" és una obra de teatre pensada pel nens i nenes per la solidaritat amb Bòsnia. A part de ser una obra interessant i divertida, tracta d'un tema recent i seriós que passa a més de Bòsnia a molts altres llocs del món.
Els protagonistes són un noi i una noia molt amics. La família d'aquest noi català acull un nen Bosnià durant una setmana.
La mare d'aquest nen treballa en un hospital a Bòsnia. El nen Bosnià explica al noi i a la noia que a l'hospital de la seva mare no tenen mantes pels malalts i llavors als nois se'ls acut que poden recollir mantes per tal d'ajudar-lo. Quan ja havien recollit moltes coses ve un camió d'escombreries i s'emporta totes les bosses de mantes, medicaments i totes les coses necessàries per l'hospital de Bòsnia. Els nois no es donen per vençuts i fan un festival per recollir mantes (i altres coses).
Finalment ho aconsegueixen i ho envien a la mare del Bosnià, contents d'haver pogut ser solidaris.
El festival fa que l'obra acabi d'una manera divertida, ja que hi ha pallassos, jocs de mans etc...
Els decorats estan fets a base d' elements pràctics i barats que es poden moure de moltes maneres segons l'escena que representaven els actors, convertint-se en mobles o objectes molt variats; fins i tot serveixen en algun moment de pantalla per a la projecció de diapositives.
La companyia de teatre "Castigats sense pati" només té tres actors, per això s'havien de canviar els papers. Els personatges estaven marcats pel vestuari i també per la manera de parlar, sobretot del refugiat.
Els actors feien una bona interpretació i es posaven molt dintre dels seus personatges. També s'han esforçat a que l'obra agradés als nens, ja que van fer màgia, pallassos i músiques molt variades. A l'hora de coordinar els gestos amb la música se sabien molt bé el que havien de fer i estaven molt ben coordinats amb l'equip de so.
La música era un element molt important. N'hi havia de molts tipus diferents: Música rock ,gravada, entre els canvis d'escena; música acompanyada per la guitarra i cantada pels actors, música clàssica, gravada, per acompanyar les diapositives; "L'Himne de l'alegria" de Beethoven tocat amb ampolles; música de misteri quan sortia la màscara que representava la guerra, decorats.
També hi havia altres sons que ajudaven a crear l'ambient com els sons de guerra, la TV, i els aplaudiments del festival.
Tots aquests aspectes relacionats amb el so han fet que l'obra sigui més divertida i interessant.
En general la reacció del públic ha estat bastant bona, però quan apagaven els llums la gent aprofitava per fer gamberrades: cridar, xiular molt fort, moure les cadires, parlar, fer bromes i quan feien cançons la gent del fons deien les notes. De tota manera quan s'encenien els llums i els actors começaven, tothom callava, ja que és una obra bona, divertida, original i interessant que tracta d'un tema molt actual.
7è EGB
Escola Àngels Garriga
|
|