Si he escollit aquest tros del text, és perquè reflexa considerablement els meus pensaments sobre l'univers.
Jo trobo que, com diu el paràgraf, l'univers no només no té una geografia eterna, sinó que quan li restem els planetes, astres, satèl·lits i asteroides, l'univers [aquella infinita massa (?) negra ] es converteix en el tot i el res, gairebé és això, com l'infinit, una cosa que ni comença ni s'acaba: simplement segueix.
Ara, que no entenc el perquè les galàxies no s'atrauen entre elles ni per què s'allunyen, per lògica, si els planetes i estrelles tenen força gravitatòria suficient com per atrapar en la seva òrbita altres planetes o asteroides, no entenc per què les galàxies més grans no atrauen les més petites.
I per altra banda, hi ha tantes preguntes a fer-se sobre els inicis (si és que n'hi havia) i sobre el que passarà... que m'és absolutament impossible d'imaginar l'univers abans del suposat Big-Bang.
Tot i tot, si se'm preguntés l'opinió, respondria que crec que les galàxies es seguiran allunyant (si és això el que s'ha demostrat que fan) eternament, recorrent la immensitat infinita de l'univers.
Diuen teòrics, que el temps no existia abans del Big-Bang. Seria, per aquestes teòrics l'inici del temps, l'existència d'un origen.
Evidentment, hi podem estar d'acord, però també podem pensar d'una altra manera.
Resumint: fantàstic !!
(Comentari escrit al treball un cop corregit per l'Eugeni, el mestre de Ciències Naturals).
Marta Valls 8è EGB
Escola HEURA
|
|