RECORDS DE L'ANTIGA ESCOLA

Des de la meva tendra infantesa recordo les passejades que em dugueren diumenge, rera diumenge, els matins assoleiats, pel camí de Can Mora, fins aquella placeta. Abans, només era un terra de ciment i quatre cases velles, que havien estat l'escola primera d'altres generacions que ens obrien el pas a nosaltres.
Des del cim d'aquest petit turó et sents al cel, al terrat de Barcelona.. Pots veure el mar, els vaixells, com juguen entre plecs quasi invisibles i com resten immòbils fins que t'adones que no, que es mouen i és difícil de saber l'inmensitat del mar que t'absorbeix i que t'explica històries que nomes mirant-lo inventa el teu cap.

És des d' aquest turonet des d'on tot et sembla més petit , més insignificant .Pots seure en un banc, dels que ara ocupen el lloc que abans ho havien fet els " barracons ", i veure com Barcelona no és només un conjunt de carrers quadriculats, perfectes, sinó, una sensació ,un sentiment.

Va ser en aquella plaçaon vaig passar moltes tardes, asseguda al terra, observant els barracons que ara ja no hi són. Ara s'han convertit en quatre bancs moderns, estranys, on en les tardes d'angoixant calor, a l'estiu, l'aire et torna la vida; on et sents com el vigilant de la ciutat, on res no pot passar sense adonar-te'n.

SUMARI