El microones és un invent útil i senzill que ha influït en la vida quotidiana; però com tots els invents tenen característiques pròpies, el microones també les té.

L'avantatge és que prepara el que menjaren en qüestió de minuts, i si tens molta pressa i el menjar està en el congelador, el microones te'l pot descongelar. Tot això és gràcies a les ones electromagnètiques M’ha impressionat aquest invent perquè si tens molta pressa i encara no has dinat , hauries de tornar a fer-ho al foc però amb el microones i dos minuts el dinar està llest per menjar .

Lizzette Mia Zollezzi

6è – A

La il·luminació:

Fa milers d’anys els homes i les dones utilitzaven el foc com a mètode d’il·luminació, inclòs l’utilitzaven per escalfar-se.

Anys endavant s’il·luminaven amb fanals de gas i llànties d’oli que provocaven la il·luminació.

Finalment, ara al segle XX es va inventar la bombeta, que es un petit recipient de cristall, de forma esfèrica o ovalada. Al seu interior s’ha extret l’aire, i allí s’alberga un filament metàl·lic que, al ser recorregut per una corrent elèctrica, es posa incandescent i desprèn una llum més o menys intensa.

Cèsar Martínez

6é B

Els últims cent anys ha estat l’època en que l’home ha descobert més invents. Per exemple: diminuts aparells com el mòbil , o gegants com les pantalles de cine. 

Ara tot és diferent perquè, només en premé un boto, pots saber el que passa arreu del món, o rentar una pila de roba .
 
 

En un futur millor no caldrà ni que et moguis.

Ares Vidal

6è A

Des de la seva construcció el 1885 fins avui en dia s’ha modificat molt. 

Els automòbils d’abans anaven més lents i els d’ara van més ràpids. Això és degut a la modernitat de l’automòbil, tant del seu motor com de la seva forma.

Els cotxes antics tenien la forma més recte i els d’avui en dia tenen les formes més arrodonides.

Abans, amb el cotxe podies anar d’un lloc a un altra; ara també, però hi ha cotxes que poden anar per la muntanya i transportà moltes coses.
 
 

Àlex Pujol 

6è B 

Sistema de funcionament: 

Per poder transmetre a distància el senyal acústic emès per la veu i atès que s’afebleix ràpidament a l’aire, aquest s’ha de transformar en senyal elèctric amb l’ajuda d’un micròfon.

A la recepció, de manera semblant, s’ha de realitzar l’operació inversa per l’establiment d’una comunicació entre dos abonats d’una xarxa telefònica. S’aconsegueix gràcies als elements de comunicació de que disposen les centrals telefòniques i a les línies de transmissió, que empren tècniques diverses (cables, feixos hertzians, fibres òptiques, satèl·lits ). 

Els dispositius perifèrics permeten a l’usuari beneficiar-se dels serveis complementaris que ara ofereixen les empreses telefòniques, com per exemple: els serveis de Telemàtica.
 

Generalment es compon d’una base, en la que hi ha el disc marcador, i del microtèlefon, que conté l’auricular i el micròfon, encara que aquesta disposició no és l’única.

Breu historia del telèfon: 

Va ser Alexander Grahan Bell qui primer va presentar, el 1876, un aparell que assegurava la transmissió de la paraula amb bona qualitat i distancia apreciable (60M en els primers assaigs). 

La primera xarxa telefònica urbana fou instal·lada el 1877 a Nova York.. El 1879, París fou la primera ciutat d’Europa que en disposà.

La importància del telèfon en la vida actual:

És un aparell connectat a una xarxa de comunicacions que permet parlar amb un interlocutor situat a un altre lloc. I gràcies el telèfon ens podem comunicar amb altres gents de diferents països.

Marc Cugota 

6è B .