El telèfon serveix per comunicar-se a llarga distància.

El telèfon es va inventar a l’any 1875 en els Estats Units, hi ho va inventar A. Graham Bell

De telèfons existeixen molt tipus, com per exemple:

El telèfon normal, el telèfon dial, el mòbil i el telèfon inalàmbric.

El telèfon en altres llengües és diu d'una altre manera que amb català per exemple en italià: telefono, francès: telefone, anglès: telefon.

A un telèfon hi ha moltes parts : Auricular, teclat, cable, micròfon, interruptor i el timbre.

Altaveu: un altaveu torna a convertir en ones sonores de senyals elèctrics de la veu del que truca.

Teclat: cada tecla té un to diferent: els ordinadors de la central telefònica saben, amb la seqüència de tons, a quins números truquen.

Cable: El senyal elèctric de la veu viatja per cables telefònics fins arribar a les centrals telefòniques local.

Micròfon: En aquesta part del telèfon hi ha un micròfon amb una bobina mòbil al costat d’un imant. Les ones sonores de la veu del que parla fan vibrar el diagrama metàl.lic i també la bobina, cosa que produeix un senyal elèctric que viatja pel cable.

Interruptor: quan despengem l’auricular, es tanca un interruptor , cosa que ens permet trucar. Quan el pengem , en canvi, l’interruptor s’obre i podem rebre trucades.

Timbre: sona quan rep impulsos elèctrics: és així com sabem que tenim una trucada.

Actualment el telèfon té més utilitats per a més coses, com per exemple el fax, que és va inventar per enviar documents, una altre cosa és l'internet que és va inventar per comunicar màquines.

Berta Mozo i Victor Moreno