editorial

El Projecte de Convivència: La competència social

El present número del Full informatiu del Montsià tracta de manera monogràfica el tema de la competència social, que s’emmarca com un dels tretze temes que normativament desenvolupa el Projecte de Convivència de Centre. Us recordem també que, durant el present curs, seguirem tractant d’una manera introductòria els diferents temes i subtemes que contempla el Projecte de Convivència que, per normativa, han de començar a elaborar cadascun dels centres educatius.

Entenem per competència social la capacitat de relacionar-se amb els altres. Es tracta d’un conjunt d’habilitats cognitives i emocionals que possibiliten el desenvolupament personal i la vida en societat.

La competència social i ciutadana és una de les competències bàsiques i s’emmarca dins del grup de les competències específiques centrades en conviure i habitar el món. Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir en la seua millora.

Així doncs, la competència social és una de les vuit competències bàsiques que han de permetre a l’alumne/a saber participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Es pren com a referència un model de persona que puga ser un element actiu en la construcció d’una societat democràtica, solidària i tolerant.

L’espai on cal treballar específicament estes habilitats englobades en el nom genèric de ‘competència social’ és dins la programació de la tutoria atès que la relació amb els companys i companyes ha estat un dels objectius clau de l’acció tutorial. Tot i això, és del tot imprescindible tractar també esta temàtica d’una manera transversal, en totes les àrees curriculars que ho permeten. Les mesures organitzatives i de gestió del centre han de propiciar-ne el desenvolupament per la importància pedagògica dels seus continguts.

És per això, que els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees i matèries curriculars han de tindre en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees i matèries es contemplen les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents:

• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

• Aprendre a pensar i comunicar
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
• Aprendre a conviure i habitar el món

Paral·lelament al tema del Projecte de Convivència de Centre, la competència social entronca directament amb la teoria de les intel·ligències múltiples, que va ser formulada pel psicòleg americà Howard Gardner i afirma que els humans presenten almenys set classes de intel·ligències distintives. Les dos classes d'inintel·ligències que es relacionen amb la competència social serien:

- La intel·ligència interpersonal, que és la capacitat que hom té en adaptar-se amb els individus amb els quals es relaciona
- La intel·ligència intra-personal és la capacitat d'autoconeixement i la capacitat d’aprehendre elements de la realitat en una visió global de la realitat.

La teoria de les intel·ligències múltiples ens ajuda a entendre que tots som intel·ligents de diferents maneres i que podem aprendre a través de les nostres fortaleses.

Des d’est punt de vista, com a ensenyants, caldria tindre present la competència social com una via per a la possible motivació i orientació d’un determinat alumnat que presentés dificultats en l’aprenentatge. La potenciació d’estes capacitats, podria ser ben bé una de les possibles claus de l’èxit escolar.

Una mirada a l'educació des de les competències bàsiques i les

intel·ligències múltiples

la veu de ... Núria Alart
Extret de ‘Aula de innovación educativa’ núm. 188. Gener de 2010

Un ensenyament basat en competències es basa en l’aplicació del coneixement i no solament en la seua transmissió. Per aquest motiu, no solament hem d’ensenyar conceptes (saber), sinó que també s’han d’ensenyar habilitats (saber fer) i actituds (saber estar i conviure), i hem de conèixer bé el nostre alumnat per poder desenvolupar en ells totes llurs intel·ligències. La teoria de les intel·ligències múltiples i les aplicacions didàctiques de les competències bàsiques presenten molts aspectes en comú.

L’escola ha de canviar conjuntament amb la societat. L’escola no pot ser pas una institució del s. XIX, amb professorat del s. XX i alumnat del s. XXI. El gran repte de l’escola actual és transformar la informació en coneixement i generar pensament propi. La nostra societat actual es caracteritza per diferents fets significatius com són: una societat globalitzada, l’aparició de nous sectors laborals, l’excés d’informació, l’aprenentatge constant, una gran velocitat de canvis l’aparició de nous tipus d’intel·ligències, i tot plegat gira al voltant de la implantació de les TIC/TAC (tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement). Però un altre problema important que hem de tenir en compte en l’aprenentatge de les competències bàsiques és l’organització escolar. És evident que el currículum i l’organització han d’anar de la mà.

La teoria de les intel·ligències múltiples ens ajuda a entendre que tothom és intel·ligent, però no d’una manera estàndard ni lineal. La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà. Tenim diferents ritmes i estils d’aprenentatge, interessos, motivacions, ...Però, en general, volem que el nostre alumnat respongui d’una mateixa manera i al mateix temps. Gadner (2001) ens diu que tothom tenim diferents intel·ligències i que no hi ha dues persones iguals amb el mateix perfil. I proposa l’existència de 9 intel·ligències diferents (lingüística, lògico-matemàtica, musical, visual-espacial, cinètica-corporal, intrapersonal, interpersonal, naturalista i existencial). Així doncs, Gardner creu que tot l’alumnat ha d’estudiar les distintes matèries com ara matemàtiques, naturals, socials, música, .. però no creu que tots ells hagin d’estudiar les matèries de la mateixa manera. Poden comprendre un concepte de física utilitzant diferents intel·ligències. Els ordinadors ens poden ajudar a fer més individualitzada l’educació, però produiran un canvi per ells mateixos.

Les competències bàsiques (entre les quals en destaquem la competència social) i les aplicacions didàctiques de les intel·ligències múltiples, es caracteritzen per:

• L’aprenentage significatiu: partir de situacions reals i recolzant-se en els coneixements previs que ja té l’alumnat

• La complexitat: una competència està integrada d’elements diversos (continguts, habilitats i actituds). No solament hem d’ensenyar continguts (saber), sinó també habilitats (saber fer) i actituds (saber estar i conviure).
• Caràcter procedimental: aprenentatge pràctic.
• Importància social: les actituds s’ha de desenvolupar a través de les activitats vivencials, han de ser valorables i avaluables amb l’observació directa del professorat.
• La multifuncionalitat: poder ser aplicable en situacions globals i diverses, tot resolent problemes i situacions quotidianes i contextualitzades.
• Importància de l’entorn físic: interpretació del món on vivim en interacció amb la resta.
• La transversalitat dels coneixements: aplicables a situacions globals on intervenen conceptes adquirits en diverses àrees curriculars.

Per acabar, suggerim desenvolupar cinc propostes per a un vertader canvi de paradigma educatiu:

1. Acompanyament col·laboratiu (comunitats d’aprenentatge)

2. Iniciativa, creativitat i innovació, tot allunyant-nos de la resistència al canvi
3. Pràctica de la cultura de l’elogi i dels valors compartits
4. Identificació de l’autoconeixement i reflexió personal
5. Desenvolupament de les habilitats d’autoaprenentatge a través de grups col·laboratius i de les TIC/TAC

Del Programa de Mediació escolar (PME) al Projecte

de Convivència de centre (PdC)

la veu de ... J. Miquel Pérez
Servei d'Escola i Entorn
SDG de Llengües i Entorn
Departament d'Educació

La cultura de la mediació és un dels temes que proposem per a l'elaboració del PdC d'un centre educatiu. Forma part del primer nivell d'actuació (Valors i actituds) i proposa contribuir a que tot l'alumnat sigui competent en la relació amb si mateix i amb els altres.

Si aprofundim en les capacitats, intel·ligències i pensaments que fan servir les persones mediadores, ens adonem que optar per una formació en mediació i per la seva implementació, suposa sensibilitzar a tota la comunitat educativa al voltant de la convivència al seu centre i detectar les mancances o necessitats que seran un bon punt de partida per començar a elaborar el projecte.

Tenint en compte la complexitat d'elements que intervenen, considero oportú delimitar l'acció en quinze temes, que entenc imprescindibles per el desenvolupament d'un bon clima de convivència. Les persones mediadores desenvolupen destreses i actituds que són un reflex de cadascun d'aquests temes. Veiem...

La mediació acull perquè afavoreix que tots els membres del centre es coneixen, es relacionen, es creen vincles i progressen en un autoaprenentatge col·lectiu. Inclou al crear un nou marc que afavoreix l'equitat i la cohesió social, tothom és tingut en compte i en molts centres tenim alumnat amb diferents necessitats o discapacitats que formen part dels equips de mediació, l'enriqueixen amb el seu entusiasme i la seva empatia i reben l'oportunitat de créixer en la seva autoestima.

Coeduca: el nombre de noies, mares, conserges, professores... mediadores és tant significatiu, que anàlisis estadístics fets a les formacions o trobades ens donen que aproximadament les tres quartes parts de les persones mediadores són dones. Aquesta presència aporta a la mediació: il·lusió, rigor, empatia emocional, acompanyament,.... És impensable una mediació on no estiguin presents les emocions: el seu reconeixement, la seva regulació i l'equilibri necessari per aconseguir el restabliment de relacions harmòniques.

Si repassem les competències bàsiques ens adonarem que hi ha dues que desenvolupen el treball dels mediadors: la competència personal d'autonomia i iniciativa personal i la competència social i ciutadana. La competència comunicativa està recollida en el sentit més ampli d'una comunicació afectiva i efectiva. Els mediadors fan servir els llenguatges verbals, no verbals, parallenguatge... però sobre de tot l'escola activa.

El reconeixement de la diversitat intercultural i el fet de treballar des d'una perspectiva positiva enfront dels conflictes representa una gran oportunitat d'acollir i integrar creences, valors o il·lusions que fa que molts membres dels nostres equips mediadors tinguin una alta representació de les identitats que formen la comunitat educativa. No oblidem que la mediació escolar té com a objectiu fomentar una cultura de pau i no violència; recull valors, actituds i sentiments que consoliden el projecte comú.

I els conflictes? Algú dirà que el conflicte és un concepte inseparable de la paraula mediació, però... comencem per l'absentisme.

Crec que per aconseguir l'èxit educatiu cal que l'alumnat vingui content als nostres centres i se senti atès i escoltat en el seu procés d'aprenentatge. La mediació permet pactes preventius que eviten arribar a situacions que provoquen el desànim i l'abandó dels estudis.

A més la implementació de la mediació incideix sobre l'organització del centre ja que tant sols unes estructures horitzontals i flexibles permeten la participació i presa de decisions necessàries. Si la persona coordinadora del servei de mediació forma part de la Comissió de convivència, aporta actuacions on les persones prenen lliurament un acord que té en compte les tres vessants educatives de reparació, reconciliació i cooperació.

L'elaboració participativa de les normes comporta, d'una banda, la implicació de tots i totes en el seu consens i l'assumpció, per part de les persones afectades, de les conseqüències dels propis actes i la capacitat de plantejar alternatives. Aquest és el concepte normatiu, present en una gestió mediadora.

Quan una comunitat educativa opta per la cultura de la mediació realitza un aprenentatge col·lectiu per a la millora de la convivència amb la participació de tots els sectors que formen la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies, PAS, altres professionals educatius o de serveis o de l'entorn...). Perquè recordant a José Antonio Marina: " per educar a un nen fa falta tota la tribu".

aportacions

Aquest espai va dirigit als professors i professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat

mediateca

Recull de recursos incorporats a la mediateca del Centre de Recursos del Montsià durant el mes de març de 2010.

Totes les novetats: http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/novetats.htm

Els recomanats del mes de març:

revistes

- Aula de Innovación Educativa, 189. Matemática y lenguaje a partir de la lectura de cuentos. La corrección de textos escritos en la enseñanza secundaria (proposta didàctica).

- Guix 362. Competents en la societat digital. Viurela lectura: "Llegir en veu alta, un espectacle complet. Comprendre millor l'essència d'un text escrit compartint vincles amb els altres". Jaume centelles

- Cuadernos de Pedagogía, 398. "Como los superhéroes en los cómics". El còmic com a recurs didàctic per treballar d'una manera lúdica la lecto-escriptura, conceptes lògico-matemàtics i l'expressió plàstica.

escrits

- Cultures de l'Orient I . Bibliografia selectiva.

- Quins llibres...? Selecció de llibres infantils i juvenils 2003-2007. Seminari de Bibliografia Infantil i juvenil de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

- Cultures d'Àfrica. Bibliografia selectiva.

- Material didàctic del seminari El Gust per la Lectura. curs 2009-10. http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/prof_lleng_gust.htm

- Ficció: Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d'educació secundària obligatòria. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Subdirecció General de Biblioteques. Servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (10556) (secundària; secundària obligatòria)SI 371.64 FIC

 

CD / CD Rom / DVD

- Una mà de contes del MNAC. MNAC; Televisió de Catalunya; AVVideo.net (10557) (alumnes; primària; cicle inicial; cicle mitjà; cicle superior)V087.1 BER

- Pla de seguiment de papallones diürnes de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge; Museu de Ciències Naturals de Granollers (10579) (secundària; adults; universitària) V59.57.8 PLA

- Educación ambiental. Cuadernos de Pedagogía. Wolters Kluwer (10577) (primària; secundària)- 614.7 GAR

- Cuadernos de Pedagogía, 35 años contigo. Wolters Kluwer España (10578) (ensenyants; educació infantil; primària; secundària; professionals de l'educació; psicòlegs; pedagogs; formació de professorat) CD370(05) CUA

- Contes portats pel vent II. Contes interactius àrabs i amazics. e-krea (10581) (primària; secundària; secundària obligatòria) CD087.1 CON

Maletes pedagògiques

- Ni + ni -, iguals. Cap a una orientació laboral en igualtat. Generalitat de Catalunya (10549) (secundària; batxillerat; formació professional; ensenyants; alumnes; pedagogs; tutors) 371.043 IGU

- Pobresa i Canvi Climàtic. Infantil. Mans Unides (10550) (educació infantil) 17 POB

- Pobresa i Canvi Climàtic. Primària. Mans Unides (10551) (primària; cicle inicial; cicle mitjà; cicle superior) 17 POB

- Pobresa i Canvi Climàtic. Secundària. Mans Unides (10552) (secundària) 17 POB

 

notícies d'interès

-Projectes del Departament

Al DOGC 5582 (8 de març de 2010), s’aproven les bases generals de les línies de subvencions i projectes del Departament d’Educació i les bases especíiques dels programes que les integren, i s’obre la convocatòria pública per a l’any 2010.
Programa "Biblioteca escolar Puntedu" i "Pla experimental de llengües estrangeres".

-Taller: Els contes a l'Ed. Infantil i Primària. Transmissió de valors i models

Us donem a conèixer una activitat de formació delprofessorat reconeguda pel Dep. d’Educació i organitzada per l’ICE de la Univ. Rovira i Virgili – Campus Terres de l’Ebre, que s’emmarca dins de l’àmbit de la coeducació.

Es tracta d’un taller de cinc hores que constarà de dues sessions:

(1) Revisió del poder transgressor dels contes: valors i referents femenins en la literatura per a infants i joves.
(2) Visió global del valor lúdic i alhora educatiu dels contes en la transmissió de valors i models.

Dates de realització:     12/5/2010 - 19/5/2010 (5 hores) de 18:00h a 20:30h   
Lloc:Campus Terres de l'Ebre. Edifici Nou Betània    C/ Betània, 5 (Tortosa)    
Inscripció:   12/03/2010 - 26/03/2010 ( podeu consultar l’enllaç a la nostra pàg. Web)
Formador/a:   Xelo Santonja

- V Premi Recerca per a la Pau, per a treballs de recerca de Batxillerat

Fins al 23 d'abril, poden presentar-se treballs a la cinquena edició del Premi de Recerca per a la Pau, convocat per la Universitat de Barcelona. Poden optar al premi treballs de recerca de batxillerat que desenvolupin qüestions relacionades amb la cultura de la pau, és a dir, els coneixements, valors, procediments i aptituds que possibiliten la pau entesa com l'absència de violència en totes les seves formes, com ara la guerra, la injustícia o la vulneració de drets humans.

Les bases del premi es troben publicades en l'espai web:
http://www.solidaritat.ub.edu/premi_pau/

- Taller de Matemàtiques a l'Educació Infantil

S’ha obert el termini  per poder participar en l'activitat Taller de Matemàtiques a l'Educació Infantil. Aquest taller tindrà una durada de 10 hores i es farà en 4 sessions en dimecres a partir del dia 14 d'abril. Es farà al Campus URV Terres de l’Ebre. Edifici Betània. Tortosa. Professorat: Jordi Vallés, Anna Molina i Sílvia Andreu.

Els objectius principals de l’activitat són els següents:

• Donar a conèixer materials didàctics sobre: geometria, mesures i estadística, relacions lògiques, nombres i operacions.

• Relacionar els materials didàctics i/o jocs, amb els objectius i continguts que s’hi desenvolupen.
• Manipular i/o jugar amb els materials aportats
• Presentar recursos didàctics telemàtics en l’àrea de les matemàtiques.

Per poder-vos inscriure us en facilitem el codi següent 8000040021.  El termini d'inscripció acaba el dia 12 d'abril.  Places limitades.

http://aplitic.xtec.cat/pls/soloas/pk_for_mod_ins.p_for_cons_activitats

TICoTACo

- La Revista d'Innovació i Recerca en Educació és una publicació electrònica de la Secció de Recerca de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona. La finalitat central d'aquesta publicació és esdevenir un espai de consulta i difusió de la recerca educativa, especialment de la recerca sobre docència en els diferents nivells i àmbits educatius.

- Wiki amb tota la documentació relativa al projecte eduCAT 1x1 del Programa d’Innovació en Metodologies d’Aprenentatge i Ensenyament (IMAE). Mantenim l'enllaç perquè el tingueu a mà i estar al corrent de les darreres novetats del projecte.

 

... i el proper full

Pla de convivència: "l'Acollida als centres "

Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...

SE del Montsià,

C/ Mas de Barberans, 31,

43870 Amposta

telf: 977704420 fax: 977704754