editorial

El Projecte de Convivència: L'Acollida als centres

El present número d'El Full informatiu del Montsià tracta de manera monogràfica el tema de l’acollida, que s’emmarca com un dels tretze temes que normativament desenvolupa el Projecte de Convivència de Centre. Us recordem també que, durant el present curs, seguirem tractant d’una manera introductòria els diferents temes i subtemes que contempla el Projecte de Convivència que, per normativa, han de començar a elaborar cadascun dels centres educatius. Per si és del vostre interès, us recordem que en els números anteriors de El Full del present curs acadèmic, trobareu la resta dels temes tractats (desembre: cultura de la pau; gener: inclusió; febrer: coeducació; març: competència social). Els teniu a la vostra disposició a nostre espai web.

L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per tal de guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana.

Els processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència del centre perquè afavorixen l’enriquiment convivencial de tots els membres del centre. Es relacionen, es coneixen, creen vincles i progressen tots junts.

La importància dels processos d’acollida s’ha posat en evidència a partir de l’arribada constant i nombrosa de famílies nouvingudes, conjuntament amb la gran mobilitat de l’alumnat dels centres. D’altres factors afegits, com ara la incorporació tardana d’alumnat procedent de cultures diferents de la nostra, on hi ha uns altres sistemes educatius i uns altres valors, és un fenomen que possiblement no serà conjuntural. La globalització de l’economia i del món fa que s’hi hage d’actuar des de la màxima normalitat. Per tant, es tracta de l’adaptació del sistema educatiu i de les seues institucions a les noves situacions de l’alumnat i, en general, a tota la comunitat educativa. Els esmentats processos no van adreçats només a l’alumnat i a les famílies nouvingudes, també van adreçats a la resta de l’alumnat, a les seues famílies, al professorat i al personal de l’administració i serveis. L’actitud del subjecte acollidor ha de ser un objectiu més per a la comprensió de la complexitat que el fenomen produïx.

Cal remarcar que és imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut i de les famílies, per evitar el possible xoc emocional que suposa l’arribada a un entorn social i cultural completament nou i desconegut. El procés d’adaptació planificat per les diferents institucions és necessari en una societat tan canviant com la del s. XXI. De fet, esta capacitat de flexibilització i d’adaptació és sinònim d’una bona organització que aprèn.

El fenomen migratori: qui emigra i per què ?

la veu de ... Francesc Carbonell
Immigrants estrangers a l’escola; Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla, 1997

Potser és més fàcil dir qui no emigra: no emigren els vells, ni els febles, ni els malalts o els minusvàlids. Solen emigrar els membres més valuosos d’una comunitat. S’ha de ser jove, emprenedor, amb dots d’iniciativa personal, gran capacitat de treball, d’austeritat i de sacrifici ... per arriscar-se a una decisió de tanta envergadura en el projecte existencial d’una persona.

Hi ha molts tòpic i prejudicis pel que fa al cas, que caldria anar corregint i ajustant adequadament. I també n’hi ha sobre les causes de l’emigració. No és exacte, per exemple, que els nostres alumnes estrangers fugin de la misèria. Si som capaços de matisar entre pobresa i misèria, seria molt més just dir que, si bé n’hi ha que fugen de la pobresa, molts d’ells descobreixen la misèria per primera vegada entre nosaltres. (...)

I s’imposa una altra evidència: una persona amb un nivell de vida mínim, que passa materialment fam, no pot ni projectar un viatge a Europa; d’on traurà els recursos necessaris per a un passatge d’avió, per exemple? És indispensable, per paradoxal que pugui semblar , un mínim nivell de benestar per imaginar la possibilitat d’emigrar.. A la primera època de la seva estada entre nosaltres, l’únic ‘ascens’ que experimenta la majoria és el de passar del Tercer Món al Quart Món. (...)

Aleshores, per què vénen? No fa tant de temps que érem un país d’emigració. No ha passat tant de temps perquè hàgim oblidat per quin motiu emigraven els nostres familiars, amics o veïns. Les raons són pràcticament les mateixes. Segons els teòrics en moviments migratoris és l’efecte push and pull (literalment ‘empenta i estirada’) el que ho explica. És a dir, no solament són les circumstàncies personals o ambientals del país d’origen allò que empeny a emigrar; són, i en un grau tan o més important, les condicions del país de destinació, reals o imaginades, les que estiren l’emigrant.

D’altra banda, els emigrants que tornen de vacances al país d’origen sovint magnifiquen els seus èxits i amaguen els seus fracassos i les seves penoses condicions de vida, amb els seus relats i amb els múltiples obsequis i regals que s’enduen d’aquí, un costum extraordinàriament arrelat entre els emigrants que van a veure les seves famílies. (...)

Però no es pot mai simplificar ni generalitzar en excés. No tots els emigrants, ni tan sols els d’un mateix país, realitzen el seu projecte migratori de la mateixa manera i amb les mateixes motivacions i expectatives. A vegades, el procés emigratori es produeix per decisió i a costa de la família, que se’n beneficia dir4ectament, amb la tramesa regular de divises des d’Europa. En altres casos és més la iniciativa personal, el desig d’emancipació, de desenvolupar un projecte personal, d’escapar de la pressió que directament o indirectament es rep per la situació política del país ...més que únicament la necessitat d’ajudar els familiars que s’han quedat al país d’origen (tot i que això quasi sempre es considera). Aquesta és una emigració amb més possibilitats de fer-se sedentària i de renunciar al retorn.

Tal com diu Abou (1980:77):
La història entreteixeix les ètnies i les cultures amb el mateix moviment pel qual els homes es veuen empesos per la tendència a l’arrelament i les temptacions de desarrelar-se , pel desig d’estabilitat i el gust pel canvi, pels límits que imposa la realitat i la manca de límits del projecte migratori.

Projecte d’incorporació tardana de l’Ins. Josep Brugulat (Banyoles)
Albert Bayot i Lluïsa Geronès

Article extret de Perspectiva escolar 266. juny 2002

Quan el nostre alumne immigrat arriba al país d’acollida i a les aules, evidentment experimenta problemes consistents per continuar vivint la seus pròpia història amb coherència amb els orígens. Les cultures minoritàries es desenrotllen amb dificultats entre les majoritàries, viuen una situació de no legitimitat que obstaculitza la vivència de la pròpia identitat. Però per poder tenir el dret a la vida, a una qualitat de vida i a la llibertat de decisió cal poder viure la cultura d’origen en diàleg obert amb la cultura que ens acull. Ens proposem com a objectius, construir la convivència entre les maneres de viure autòctones i les originàries, aprofitant allò que tenen de bo totes dues i que permet enriquir la nostra experiència de conviure el dia a dia, incorporar els nois i noies immigrants a un projecte de país que comprengue la formació integral de la persona, l’atenció a la seva individualitat, la recerca de la justícia i la solidaritat, o sigui el treball per un projecte en el qual tots ens podem trobar participant.

És per això que cal fer esforços per conèixer les cultures dels nostres immigrants, perquè darrere dels trets culturals hi ha els valors, les diferents formes d’aprenentatge, els conceptes diversos que corresponen a les paraules ... i perquè els alumnes progressin, necessitem conèixer el món i la cultura d’on procedeixen, per poder-los atendre més bé i facilitar el seu aprenentatge. És essencial, per tant, la relació amb les famílies, amb mediadors, amb tothom que pugui contribuir a fer més efectiva la seva formació.

La finalitat no és tan sols el reconeixement de les cultures d’on procedeixen , sinó també l’optimització dels recursos que els destinem a fi d’aconseguir la seva socialització i el progrés acadèmic i personal. Perquè no estem tractant sols de la diversitat cultural, sinó també de les profundes desigualtats socials i polítiques que han provocat que els pares i les mares d’aquest alumnat haguessin d’immigrar. Per això, creiem que el tractament adequat que els faciliti l’accés a titulacions acadèmiques és un aspecte cabdal per aconseguir el seu progrés i la sortida del cercle de la pobresa que els ha portat fins aquí.

Per començar aquesta millora creiem essencial contribuir a mantenir un concepte positiu de la seva identitat d’origen. Alguns dels professors/es que tenen a classe aquest alumnat experimenten dificultats per poder donar-los un bon aprenentatge.. Atribueixen la desmotivació a la diferent escolarització i al marc familiar que tenen. Potser caldria preguntar-nos per què els alumnes estan desinteressats en la vida escolar o per què els costa aprendre. Més enllà de tots els recursos que els dediquem, pensem que l’actitud del docent és molt important. Les expectatives que té sobre l’alumne. Per allò que es diu sovint: el mestre/a ensenya primer mitjançant el que és, després per mitjà del que fa i, finalment, per mitjà del que diu.

No tan sols estem parlant d’una crida a la sensibilitat cap a la realitat de la immigració, sinó que creiem que és un dels grans reptes professionals actuals. L’educació ha de possibilitar treure el millor de cada un dels nostres alumnes i, per aconseguir est objectiu, s’han de buscar els instruments i les activitats d’aprenentatge necessaris. En la situació dels alumnes immigrants s’ha d’actuar de la mateixa manera. Coneixem les dificultats, coneixem les hores de treball plenes de dubtes, obrint-nos pas, intentant experimentar, descobrir, avançar. Ens queixem de l’absència d’esforços veritables encaminats a ajudar els docents en el tractament de l’ensenyament de l’alumnat immigrant.

Amb tot, la responsabilitat pedagògica que hem rebut de la societat ens demana que treballem, en contra de certes inèrcies, amb creativitat, sobre l’especificitat de cada un dels nostres alumnes nouvinguts perquè puguen progressar.

Els/les alumnes minoritaris necessiten, com els autòctons, una formació que se centre en el seu procés individual, que els possibilite la integració, però una integració entesa com la possibilitat de conèixer els aspectes més importants de la cultura del lloc on han anat a viure. Per tal d’aconseguir-ho, els hem de donar els instruments necessaris per comprendre la cultura que els ha acollit. No es tracta de fer-los abandonar els seus valors, sinó de donar-los instruments per poder comprendre el món en què viuen ara, el pont el faran ells i elles al llarg de la seua vida, i cadascú segons la seua pròpia història. Es tracta de poder viure en igualtat amb els altres ciutadans/es d’este país. Per tant, els preparem perquè puguin escollir la seua vida en esta igualtat de condicions, en el benentès que estem parlant d’una igualtat diversa, no pas d’una uniformitat.

Voldríem, finalment, suscitar en ells la responsabilitat i la capacitat d’esforç perquè puguen progressar acadèmicament, entenent que est és el nostre compromís, no tan sols amb el nostre país, sinó també amb un món que patix uns desequilibris tan forts i unes injustícies tan profundes.

Per tot això l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, d’acord amb el projecte educatiu del centre, va elaborar un projecte d’acollida dels alumnes immigrants. Els cinc grans eixos -on s’inserix est projecte-, de la línia de centre són els següents:

1. Una atenció individualitzada i personal de l’alumne/a:

   • tutoria compartida (tutors individuals)

   • treball en equips docents

   • control d’assistència

   • contractes didàctic.

2. Una educació integral del noi i de la noia:

   • pla d’acció tutorial

   • eixos transversals

   • sortides de tutoria i intercanvis

3. Un currículum adequat ales necessitats de cada alumne/a:

   • treball dels equips docents

   • avaluació continuada / avaluació continuada (a mig trimestre)

   • diferents metodologies i estratègies de suport a les aules

   • oferta i gestió dels crèdits variables

4. Un aprenentatge per a la relació, la convivència i la vida

   • estil de diàleg per a la resolució de conflictes

   • marc normatiu clar

   • educació per a la participació

   • consells de classe

5. Una formació de qualitat adequada al present i al futur

   • les estratègies d’aprenentatge

   • la possibilitat d’una segona llengua estrangera

   • la formació en informàtica

   • el treball en equip (equips d’ajuda)

   • les activitats extraescolars

   • el treball pràctic a les empreses

   • el pla d’orientació

mediateca

Recull de recursos incorporats a la mediateca del Centre de Recursos del Montsià durant el mes d'abril de 2010. Totes les novetats: http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/novetats.htm

Els recomanats del mes d'abril:

revistes

- GuixTIC, 30. Les eines TIC per programar per competències

- OGE. Organización y gestión educativa, 2. Organizaciones y programas de apoyo

- Escola catalana, 462. Entorn digital

- Aula de Innovación Educativa, 190. Aprender con y a través del arte. Aprender a aprender y autorregulación

- Cuadernos de Pedagogía, 400. Agrupaciones escolares

escrits

- Amb bici a l'Institut. Projecte pedagògic per a secundària
AU: Ferrando, Haritz; Gonzàlez, Diana; París, Antoni; Flores, Marta; Vilalta, Sumpci CR: escrit; llibre; dvd. SI: 371.03 BIC

- Tecnologia (re)creativa
AU: Garrós, Xavier. CR: escrit; llibre. SI: 68(07) TEC

- Contes portats pel vent. III Contes interactius asiàtics
AU: Antona, Cristina; [direcció, idea original, adaptació dels contes i guió multimèdia]; Boiro, Adama; [recull de contes africans i traducció]; Kande, Sira; Krubally, Nyuma; [traduccions]; Cruells, Pep; [programació i animació]; Sadurní, Joan; [música]. CR: recurs electrònic; cd-rom;
SI: CD087.1 CON

- Cultures de l'Àfrica. Bibliografia selectiva
AU: Llobet Doménech, Jordi; [coordinació]; Domingo, Viky; Santamaria, Belén; Reyné, Ingrid; Miró, Alba; Haddad, Chahida; Taltavull, Tanit; Matamoros, Eva; [selecció i redacció]; Falguera, Anna; [presentació]; Roca, Joana; [revisió lingüística]; Bielsa, Irene; [disseny]. CR: escrit; llibre; bibliografia. SI: 371.64 CUL

- El sistema educativo
AU: Jiménez, Jesús; [coordinador]; Carbonell Sebarroja, Jaume; [pròleg]; Jiménez, Jesús; Bernal, José Luis; Elorza, Cristina; Garrgán Vicaria, Catalina; Marcén Albero, Carmelo; Menor currás, Manuel; Mardones, Javier; Rogero Anaya, Julio; López Martínez, Juan; Julve, Marga; Michavila, Francisco; Parejo, José Luis; [autoria]. CR: escrit; llibre. SI: 37 SIS

- Temps de canvi i complexitat en l'educació
AU: Consell Escolar de Catalunya; del Pozo, Manuel; Gisbert, Mercè; Negrillo, Carme; Sarramona, Jaume; Longo, Francisco; Subirats, Joan; [ponències]. CR: escrit; dossier. SI: 371.014 TEM

- Amposta 1908: Crònica d'un temps. Memòria de 100 anys de ciutadania
AU: Bel Querol, Ferran; Blanquet, Eduard; Farnós Bel, Àlex; Subirats Argentó, Maite; [textos]; Bel Querol, Ferran; Gilisbars de Francisco, M. Teresa; Idiarte Panisello, Júlia; Sànchez Guillén, Glòria; [documentació]; Valdepérez, Santi; [muntatge]. CR: escrit; llibre; enregistrament vídeo; dvd.
SI: 9(47.71 AMP) AMP

- Els jocs tradicionals a l'aula. Exemple d'aplicació práctica
AU: Arasa Balaguer, José Carlos; Darder Navarro, M. José; Espuny Vidal, Cinta; Ferreres Franco, Carlos; Galiana Llasat, Cinta; Marquès Verderes, Magí; Montserrat Ferré, Amèlia; Pubill Soler, Biel; [autoria]; Pubill Soler, Biel; [fotografies]; Gómez Vizcarro, Montse; [il·lustració]; Pérez Tarragó, Àngels; [correcció lingüística]. CR: maleta pedagògica; objecte; joc; escrit; dossier. SI: 793.4 JOC

CD / CD Rom / DVD

- Tierra de faraones; Land of Pharaons
AU: Hawks, Howard; [director]; Faulkner, William; Kurnitz, Harry; Bloom, Harold Jack; [guió]; Garmes, Lee; Harlan, Rusell; [fotografia]; Tiomkin, Dimitri; [música]; Hawkins, Jack; Collins, Joan; Martin, Dewey; [intèrprets] CR: enregistrament vídeo; dvd; pel·lícula V791.43 HAW

- En el estanque dorado
AU: Rydell, Mark; [director]; Gilbert, Bruce, [producció]; Grusin,Dave; [música]; Hepburn, Katharine; Fonda, Henry; Fonda, Jane; [intèrprets] CR: enregistrament vídeo; dvd V791.43 RYD

- Rain man; El hombre de la lluvia
AU: Levinson, Barry; [director]; Bass, Ronald; Morrow, Barry; [guió]; Seale, John; [fotografia]; Zinimer, Hans; [música]; Hoffman, Dustin; Cruise, Tom; Golino, Valeria; [intèrprets]CR: enregistrament vídeo; dvd V791.437 LEV

 

notícies d'interès

• Conte ve, mentida va. És un conjunt de materials per treballar la literatura oral a partir del conte amb alumnat de cicle superior de primària i secundària. Els referents curriculars d’aquest material són el desenvolupament de la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la dimensió estètica i literària. Durant el mes d’abril el Servei d’Immersió i Ús de la Llengua farà arribar un exemplar d'aquesta proposta didàctica als serveis educatius. També, es podrà accedir a aquest material en format digital a l'Espai Lic.
  
• Premi a l’Acció Magistral 2010, convocat per la FAD, la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb la UNESCO i BBVA, amb l’objectiu de donar a conèixer projectes educatius de centres escolars que promoguin valors socials a l’Educació Infantil, Primària, ESO o Educ. Especial.

Té una dotació econòmica, per a cadascuna de les categories, de 9000 € per als autors del projecte i 9000€ per al centre educatiu on es desenvolupe l’experiència presentada.

Hi ha de temps fins al 21 de maig. Trobareu les bases i el formulari de la inscripció a http://premio.fad.es .

• Premi Nacional d’Experiències Educatives Josep Pallach, convocat per l’Ajuntament de Figueres amb la col.laboració del Dep. d’Educació. S’atorgaran onze mil set-cents euros en premis, repartits entre les diferents categories. Per a més informació, podeu consultar-ne les bases.

• Certamen de Joves Investigadors, XXII edició, convocat amb l’objectiu de despertar en els jóvens un interès creixent per la investigació. Està organitzat per la Direcció General de Política Universitària y l’Institut de la Joventut. Podeu consultar-ne les bases corresponents a la web del htrp://www.educacion.es/educacion/universidades/convocatorias/estudiantes/certamen-jovenes-investigadores.html
  

• Congrés sobre l'èxit educatiu i l'autonomia de centres. Ja s'ha publicat a la pàgina del Congrés la documentació relativa a les conferències, ponències i tallers. També podeu veure un reportatge fotogràfic i un video de les diferents actuacions.

TICoTACo-

- El pla TAC de centre. Enllaç a la publicació del Departament sobre el Pla Tac de centre. Pdf.

- Moodle com a plataforma educativa de centre. Pdf

- Wiki amb tota la documentació relativa al projecte eduCAT 1x1 del Programa d’Innovació en Metodologies d’Aprenentatge i Ensenyament (IMAE). Mantenim l'enllaç perquè el tingueu a mà i estar al corrent de les darreres novetats del projecte.

... i el proper full

Pla de convivència: "Absentisme"

Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...

SE del Montsià,

C/ Mas de Barberans, 31,

43870 Amposta

telf: 977704420 fax: 977704754