Número 158 | maig/juny2010


editorial

Estem davant del darrer número de El Full informatiu del Montsià del present curs. Com heu vist, durant els tres trimestres de curs hem estat tractant de manera monogràfica cadascun dels tretze temes que normativament conforma el Projecte de Convivència de Centre. En esta ocasió, per tal d’arrodonir i tractar d’una manera global de la conflictivitat en els centres educatius, hem agrupat els tres temes que s’engloben en est apartat i que són els següents: absentisme, petits conflictes i conflictes greus. I, a més, hem inclòs l’opinió d’una experta de la psicopedagogia i l’educació en valors sobre la disciplina com a valor entre l’alumnat dels centres educatius.

Per si és del vostre interès, us recordem que en els números anteriors de El Full del present curs acadèmic, trobareu la resta dels temes tractats (desembre: cultura de la pau; gener: inclusió; febrer: coeducació; març: competència social; abril: acollida). Els teniu a la vostra disposició a nostre espai web del CRP.

Estem segurs/es que estos monogràfics hauran aportat un granet d’arena en tot el bagatge del nostre saber fer com a educadors/es, especialment en el tema de conviure i saber previndre els conflictes que s’esdevenen de la complexitat vivencial de tots els elements que conformen la comunitat docent.

Esperem tornar a saludar-vos novament a partir del mes de setembre a través del Full informatiu que us farem arribar puntualment a les vostres bústies de correu electrònic. Bones vacances d’estiu!

 

 

El Projecte de Convivència: La Resolució de Conflictes

 

Es parla de resolució de conflictes quan busquem estratègies, metodologies, ... per tal de poder abordar de manera efectiva les tensions inevitables del dia a dia i proposar accions i protocols per a la reconciliació entre les parts, reparar els danys i establir les bases per evitar-ne la repetició. En est sentit, la resolució de conflictes conté tres grans apartats que hem de diferenciar clarament per la seua magnitud de conflictivitat:

  1. Absentisme
  2. Conflictes lleus
  3. Conflictes greus


Absentisme

L’absentisme escolar fa referència a l’absència no justificada d’un alumne a l’escola, en edat d’escolarització obligatòria en el centre on està matriculat. Sovint es confon amb altres realitats pròximes com són la no escolarització, la desescolarització i l’abandonament escolar. En alguns casos són pràctiques que expressen una actitud d’estranyament i desmotivació davant l’escola, formes de transgressió de les normes, o formes de desvinculació enfront de la cultura escolar.

La no escolarització sol produir-se en les primeres edats, mentre que l’abandonament escolar i la desescolarització són problemàtiques més presents entre els 12 i els 16 anys.

Les situacions d’absentisme suposen discontinuïtats, trajectòries d’absències i reingressos a l’escola; l’abandonament, en canvi, suposa una ruptura definitiva amb l’escola: es tracta d’alumnes que esdevenen desconeguts per a l’escola tot i estar matriculats; la desescolarització fa referència a aquell alumnat que deixa d’estar matriculat en un centre educatiu.

Tot i que acostuma a ser una circumstància molt complexa, les respostes que hem de buscar davant l’absentisme en general no poden focalitzar-se en l’alumne/a absentista com a ‘problema’ sinó en l’entorn en què es produeix, incidint i analitzant les causes de l’absentisme més enllà de les intervencions normatives i reactives que poden acabar cronificant-lo. Per est motiu, els centres educatius, preferiblement en el marc de la comissió de convivència, establiran un espai de coordinació per al tractament de l’absentisme escolar on puguen participar també professionals externs al centre.

Conflictes lleus

Els conflictes lleus són el conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre. Són totes aquelles interaccions que malgrat no estar tipificades en el Reglament de règim intern de centre són font de malestar o dificulten el dia a dia. Es tracta majoritàriament, de situacions de conflicte interpersonal que, amb la formació i les eines adients, els nois i les noies poden solucionar per ells mateixos.

En aquest sentit, la mediació escolar permet abordar la gran majoria de conflictes que sorgeixen en el dia a dia del centre, especialment quan aquests conflictes es produeixen entre alumnes i no responen a situacions regulades per la normativa.

L’objectiu és poder evitar que la cronificació de petites actuacions negatives acabe portant a conflictes més greus. Les característiques de la mediació (voluntarietat, respecte, confidencialitat, compromís) fan que situacions força complexes troben la manera de ser desencallades i trobar solucions de futur. Per això, la mediació complementa la gestió de conflictes, com una via paral·lela a la normativa.


Conflictes greus

Els conflictes greus són aquelles situacions de violència verbal o física que perjudiquen notablement la convivència en el centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa en els membres de la comunitat educativa. Es tracta òbviament de conductes tipificades en el Decret de drets i deures de l’alumnat: indisciplina, injúries, amenaces, agressions i vexacions personals, i danys materials i patrimonials. Estes conductes poden afectar qualsevol membre de la comunitat educativa o dependència del centre i es poden produir en el propi centre o en seu entorn immediat.

A més de les conductes esmentades, també cal considerar els casos protagonitzats per agents externs però relacionats d’alguna manera amb el centre, com són les lesions i les baralles amb armes blanques, les amenaces i agressions per part de grups juvenils violents, el tràfic de drogues, l’evidència de maltractaments físics i psicològics, l’abús sexual, el vandalisme i els robatoris importants.

En el cas de qualsevol manifestació de conflicte greu, tenint en compte l’edat de l’alumnat, cal actuar amb protocols fixos i sense cap tipus d’improvisació, ja que està en joc la confiança imprescindible que tots els membres de la comunitat educativa necessiten per poder treballar amb èxit. En les ocasions més extraordinàries és necessari actuar coordinadament amb altres professionals com els agents de seguretat pública i els serveis socials.


A tall de conclusió:

A grans trets, podem considerar que l’estratègia per garantir la convivència en una societat on la conflictivitat va en augment, pretén atendre les tres facetes que utilitza Galtung (1998): la reparació, la reconciliació i la resolució.

Finalment, podem afirmar que es proposa un projecte de convivència coordinat pel centre educatiu i participat per tota la comunitat educativa, fonamentat en una cultura dialògica i intercultural, basat en la participació, la coresponsabilitat, la implicació, l’acord i la norma, i concretat amb fermesa, rigor i afecte.



La convivència a les nostres aules: obstacles que la dificulten

la veu de ... Pilar Moreno Angulo (psicopedagoga)
Extret de Perspectiva escolar, núm. 262.

La disciplina: un gran repte per a l’escola i la família

El respecte a les normes i l’assumpció dels límits inherents a la convivència, sigui a l’entorn familiar o escolar, i fins i tot social, és un dels àmbits que més conflictes desperta en els professionals de l’educació i que més malestar genera a les institucions educatives. Si bé aquest problema va apareixent en relació amb certs alumnes al llarg de les etapes educatives inicials, s’aguditza i pren força sobretot al segon cicle de l’ESO.

El poden presentar, molt sovint, aquells alumnes que una forta i crítica erupció adolescent els fa enfrontar-se no sols al sistema educatiu, sinó també al familiar. S’enfronten de maneres diferents, cap d’elles fàcils de manejar ni de contenir. Són alumnes que abandonen l’hàbit d’estudi, giren l’esquena al futur, eliminen l’adult com a interlocutor, no es motiven per aprendre allò que l’escola els ha d’ensenyar, provoquen conflictes de disciplina i de relació (enfrontament amb els professors, boicot de les tasques d’ensenyament-aprenentatge, agressions a companys, i fins i tot professorat, destrosses de material o mobiliari, etc.) neguen l’autoritat familiar, educativa i social, proven fins on arriba el límit (no sols ‘fins on em deixen’, o ‘fins on aguanten’, sinó també ‘fins on sóc capaç d’arribar’).

Aleshores és quan corren un alt risc d’accedir a la droga, a les estètiques particulars que molts adopten – i que tothom coneixem -, a formes de vida radicalment centrades en el grup d’amics, o a pautes de vida susceptibles d’excloure’ls socialment. Els educadors/es sabem que, amb aquest alumnat, hi hem de treballar de valent per tal que amb aquesta crisi els joves no toquin ons i puguin abandonar estils de vida poc constructius i creatius.

Com afronta el centre educatiu la complexitat de la conflictivitat

En aquestes circumstàncies, el professorat ha de diversificar la seva funció: alhora ha d’ensenyar a tothom, ha d’integrar els nouvinguts/es, ha de contenir els inadaptats/es, ... i ha de tenir agilitat per manejar el conflicte!

Aquesta difícil tasca s’amplifica quan mirem cap a l’ESO: com continuar atenent la diversitat? Com tirar endavant la comprensivitat?

Molt sovint és freqüent sentir: ‘jo estic aquí per ensenyar..., no m’imaginava que la meva funció fóra, a més a més, la d’assistent social, psicòleg, o fins i tot jutge!’

Amb tot, no és petit l’esforç de molts professors/es per donar atenció a la diversitat i dur a terme experiències titàniques per motivar l’alumnat, inserir-los en l’escola i en la societat i, en definitiva, per manejar els conflictes i abaixar les cotes de malestar escolar.

El currículum representa sovint, un repte quan s’ha de tirar endavant en el context de la cruïlla “ relacions – ensenyament – disciplina “. El professorat pot sentir-se malament , frustrat, culpable, si no imparteix tot el seu programa. D’altra banda, rep una forta pressió de la societat: l’alumnat ha de portar una preparació personal i professional competitiva, i també rep pressió del sistema escolar mateix, ja que l’alumnat ha d’assolir els objectius marcats per l’etapa. Però, molt sovint, les condicions d’estabilitat emocionals dels alumnes, la motivació, l’adaptació a l’escola i a l’accés a la cultura, fan molt difícil tirar endavant els processos d’ensenyament-aprenentatge.

El currículum, des d’aquest punt de vista és, paradoxalment, un repte i un handicap, ja que exigeix del professorat ordre i nivell acadèmic, i això amb alguns alumnes és quasi incompatible.

Idees per nodrir l’optimisme davant el conflicte

El nostre centre haurà d’estar en condicions professionals de poder conviure amb el conflicte, de poder marcar els límits d’una realitat que permeti el desenvolupament lliure i creatiu de l’alumnat, de tenir mecanismes de contenció de les crisis i dificultats que sorgeixen del procés de desenvolupament psicològic i social dels nostres infants i joves. Però per a tot això s’han de reunir alguns requisits imprescindibles, com ara aquests:


recursos

Tot seguit us mostrem l'enllaç al recull de recursos disponibles a la nostra mediateca que fan referència concreta a la Resolució de Conflictes
.
http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/resolucio_conflictes.htm

Per ampliar informació:
- http://www.xtec.cat/lic/convivencia/normativa/conflictes.html



aportacions

Aquest espai va dirigit als professors i professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat

 


mediateca

Recull de recursos incorporats a la mediateca del Centre de Recursos del Montsià durant el mes de maig i juny de 2010. Totes les novetats: http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/novetats.htm

Els recomanats del mes de maig / juny :

revistes

- Guix 364 . Educació física i diversitat

- Guix 365. Les funcions actuals i futures de la direcció. Les dues vessants de l'autonomia escolar: projecte educatiu i direcció.

- OGE. Organización y gestión educativa, 3 . Urgencias del profesorado de Educación Secundaria.

- Aula de Innovación Educativa, 191. Los saberes de las mujeres en educación. Escuela Inclusiva

- Cuadernos de Pedagogía, 402. Educación Ambiental. Dinamizar la biblioteca en un entorno desfavorecido.

- Perspectiva escolar 344. TIC-TAC: Temps de les tecnologies

escrits

- Currículum Educació Secundària Obligatòria. Departament d' Educació. Generalitat de Catalunya (10560) (ensenyants; gestors de l'educació; professionals de l'educació)373.5 CUR

- Aprendiendo con videojuegos. Jugar es pensar dos veces. Narcea, S.A.; Ministerio de Educación; Instituto de Formación del Profesorado, Investigación e Innovación Educativa () (educació infantil; primària; secundària)371.33 MON

- Cultura de pau i educació per a la ciutadania. Estudi comparatiu de diferents llibres de text de 3r d'E.S.O a Catalunya. Federació Catalana d'ONG per la Pau (10593) (secundària post-obligatòria)172 CUL

- La biblioteca escolar, hoy. Graó (10601) (educació d'adults; ensenyants; formació de professorat; professionals de l'educació)371.64 DUR

- Conte ve, mentida va. Una proposta didáctica de literatura oral per a cicle superior de primària i ESO. Benecé Productions; Tántagora Serveis Culturals; Generalitat de Catalunya (10598) (ensenyants; secundària obligatòria; primària)398.2 ROS

- Quins llibres...? Selecció de llibres infantils i juvenils. 2003-2007. Rosa Sensat (10553) (adults; ensenyants; pares; professionals de l'educació)371.64 LLI

 

CD / CD Rom / DVD

- Conte ve, mentida va. Una proposta didáctica de literatura oral per a cicle superior de primària i ESO. Benecé Productions; Tántagora Serveis Culturals; Generalitat de Catalunya (ensenyants; secundària obligatòria; primària) 398.2 ROS

- Festcat 08. 12è Curs de jocs tradicionals. Els jocs tradicionals: bases i recursos per a treballar jugant.. Lavega Burgués, Pere; Pubill Soler, Biel (10594) (ensenyants; adults) CD793 FES

 



notícies d'interès

En el marc de la V Escola d'Estiu d'Educació en Comunicació, AulaMèdia organitza el Seminari “Educar en Comunicació: recursos i experiències”. Aquest seminari vol reflexionar sobre diferents propostes d’organització i d’estratègies pedagògiques a l’hora de implementar l’Educació en Comunicació a les aules de Secundària. Però a més d’una reflexió teòrica, el Seminari proposa una mostra d’experiències de referència.

Lloc: Escola d'Arts i Oficis · Recinte Escola Industrial · Barcelona
Dates del Seminari: del 5 al 9 de juliol
Horari de les sessions: de 10 a 14 hores
Durada: 20 hores
Matrícula: 40 €

Inscripció per Internet a:

http://www.aulamedia.org/seminari2010/

[Curs reconegut pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya]

TICoTACo-

- El pla TAC de centre. Enllaç a la publicació del Departament sobre el Pla Tac de centre. Pdf.

- Revista Educació i Sostenibilitat, 7 . Aprenentatge 2.0

- Perspectiva escolar, 344. TIC TAC: Temps de tecnologies.

- Pissares digitals: http://blocs.xtec.cat/lapissarramagica/

- Alaup: TOT a dos o tres clics http://www.alaup.com/

- Wiki amb tota la documentació relativa al projecte eduCAT 1x1 del Programa d’Innovació en Metodologies d’Aprenentatge i Ensenyament (IMAE). Mantenim l'enllaç perquè el tingueu a mà i estar al corrent de les darreres novetats del projecte.




... i el proper full

... de moment ho deixem aquí. Ens retrobem al setembre!

Us desitgem unes bones vacances.

Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...


SE del Montsià,
C/ Mas de Barberans, 31,
43870 Amposta
telf: 977704420
fax: 977704754
 
editorial | la veu de ... | recursos | aportacions | mediateca | notícies | proper full


anteriors