“Si lluny me’n vaig i de més lluny te miro

i m’aixeco més alt, fugint de tu,

te tinc molt més a prop i més t’estimo,

sense enyor, sense enveja de ningú.

Terra, país, muntanya, quant t’estimo!

Quants versos t’haig de fer per agrada’t?

Que lluny me n’haig d’anar per estima’t!

Si mirada de prop se’t veu cruel

i aspra i freda i amarga i malcarada,

quan se’t mire de lluny se’t veu la pell

tèbia i suau, rodona i ben formada.

Més que estar a prop de tu, vull recrea’t,

fer-te créixer i florir com t’imagino

i estar amb tu, lluny de tu, sense toca’t.

Terra, país, muntanya, quant t’estimo!

Quants versos t’haig de fer per agrada’t?

Que lluny me n’haig d’anar per estima’t!

Lluny de tu (Desideri Lombarte)