El Lleó i el Ratolí
Hi havia una vegada, en una selva molt llunyana un ratolí molt petit i eixerit. Cada matí sortia del seu cau a buscar menjar.
Un dia, mentre caminava tot distret, un lleó gran i fort el va veure i el va atrapar amb les seves urpes.
Quan el lleó estava a punt de menjar-se'l, el ratolí li va suplicar:
- Si us plau senyor lleó, no em mengeu. No veieu que sóc massa petit i no quedaríeu tip?
El lleó, sorprès, se'l mirava.
El lleó el va deixar anar i, tot orgullós, va dir:
- Au! ves! Fuig d'aquí abans no m'hi repensi.
Al cap d'uns dies, el lleó passejava despistat i, sense adonar-se'n, va trepitjar una xarxa que havia posat uns caçadors.
El ratolí, que passejava prop d'allà, va sentir un fort rugit.
El ratolí va córrer i va trobar el lleó i, en veure'l tan trist, li va dir:
- No et preocupis, senyor Lleó, jo t'ajudaré a sortir!
- Tu? Ets massa menut, val més que te'n vagis abans no tornin els caçadors.
- Ja veuràs què faré...
Rosega que rosega el ratolí va anar trencant la xarxa. Hi va passar molta estona perquè volia salvar el lleó.
El ratolí va fer un forat tan i tan gran que el lleó va poder sortir d'un salt.
El lleó, molt content, va donar les gràcies al ratolí per haver-lo salvat i, des de llavors, van ser amics per sempre més.
