Al nord i sud d'aquest recinte es mantenen completament en peu dues torres albarranes. Una rep el nom de Raval, que és poligonal. L'altra torre, de forma cilíndrica, s'anomena Torre del Ballester o d'en Balet, que ha estat sotmesa recentment a un procés de consolidació i restauració.
L'any 1981 es descobriren en una de les sales del castell uns interessants grafits medievals datats a final del segle XIII.

A les afores del poble, direcció a Torà, s'aixeca l'antic monestir dels benedictins conegut ara pel Priorat de Santa Maria, que va pertànyer a Sant Benet de Bages.
Aquest important monument està format per l'església romànica del segle XI, i per l'edifici del Priorat. Es documenta per primer cop el 1078, tot i que els murs més antics conservats de l'edifici semblen pertànyer al segle XII.
El 1835, després de l'exclaustració, va perdre la categoria de Priorat i el 1916 s'hi deixà de celebrar culte, tot i que actualment s'ha recuperat.
El 1981 va ser declarat monument històrico-artístic d'interès provincial i, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en van iniciar la restauració.
Actualment el Prioratés una casa de colònies.

El municipi compta amb 360 habitants i té una superfície de 26 km2. Està format pel nucli urbà, de carrerons estrets i costeruts amb cases força antigues, i un conjunt de masies disperses.
Recomanem visitar la Plaça Major que trobareu dins el nucli antic de la vila.
A la Plaça podreu apreciar un bon exemple d'urbanisme medieval.
També hi trobareu l'actual església parroquial, construïda després de la guerra.

El Llobregós (que vol dir tenebrós) és el riu que passa pel poble, no ha portat mai un cabal d'aigua massa abundant però tampoc s'ha vist eixut del tot. El riu va cap a Ponts i allà s'ajunta amb el riu Segre.
Malgrat la sequedat que hi ha al poble, trobareu petits indrets interessants on visitar algunes fonts ben anomenades: la Font del Coure, la Font Nova, la Font del raval i la Font de Santa Maria. Hi podem arribar tot passejant i fer un bon berenar.

Si anem direcció a Torà, sota de l'antic camí reial que anava de Calaf a Ponts, trobem la Font de Santa Maria. Aquesta havia proveït la vila d'aigua potable fins el primer terç del segle XX. Avui dia està ben restaurada.

Les dites populars més conegudes sobre el nostre poble i que diu les qualitats i defectes dels pobles més propers són:
A Ivorra ens van donar una gorra,
a Torà ens la van estripar,
a Castellfollit hi van fer un sargit
i a Barquets ens la van omplir de pets.

A Prats, pocs i bons,
Sanaüja, sota la pluja,
Biosca, xica i composta,
si l'Aguda fos caiguda
i Torà fos ensorrat,
Castellfollit seria plata
i Sant Ramon daurat.