Un dels objectius més importants de l'Educació Visual i Plàstica és el d'ensenyar a mirar. Si prenem com a referent l'objecte d'art quan el veiem ens podem plantejar preguntes com: qui l'ha fet? de què està fet?, on es mostra?, com s'ha conservat?, què és, què representa?, com es representa, perquè s'ha fet, per a qui s'ha fet?.. Les respostes ens parlen de l'autor, el material emprat, el tipus d'espai expositiu, la restauració de la peça si és antiga, el contingut o tema, l'estil, la funció, l'impacte que produeix en l'espectador ...

Són moltes preguntes i moltes respostes, lligades al món dels sentits, als continguts propis del llenguatge plàstic, al seu valor estètic, al context on pertany aquest objecte.

Centrem el tema en quatre àmbits:
1. La percepció sensorial, el món dels sentits, de la bellesa i la sensualitat de la natura a l'art. És a dir, mirar la matèria, una matèria que comunica, i un l'home que la manipula per expressar-se.
2. El llenguatge visual: mirar per aprendre la forma com a llenguatge plàstic.
3. El valor estètic: mirar per sentir la forma com una nova realitat.
Un mateix tema s'expressa segons diferents estilemes que concentren solucions personals, moviments artístics, configuracions matèriques de tot tipus, als que hem d'estar oberts, com a font de plaer estètic.
4. El context: saber fets, situacions, aspectes, facetes que han contribuït a l'aparició de l'obra i ajuden a comprendre el fet artístic.

En la percepció d'un objecte s'impliquen tots els nostres sentits, mirem la matèria com a presència, per prendre consciència de que actua sobre nosaltres, perquè la matèria en sí mateixa comunica, és una forma plàstica amb qualitat plàstica molt diferent segons les pròpies dels materials emprats. Sigui or, pedra, bronze, fusta, teixit, paper, tinta, pasta pictòrica, teixit, plàstic, ferro, formigó, vidre, porcellana, ceràmica etc., hi ha una estreta correspondència amb el tipus de missatge. Per la visió dels materials, identifiquem què és, què representa cada forma d'art segons el sistema de representació emprat i els elements plàstics utilitzats.

Es representa doncs, per significar, amb signes, símbols, icones, formes o figures abstractes, i segons l'estil propi de cada autor, que sap trobar una nova manera de dir, de fer, de saber, de mostrar per propiciar en nosaltres sensacions, emocions, sentiments, evocacions, relacions, associacions, i un gaudi estètic, el plaer estètic que han cercat i conreat totes les civilitzacions.
Cal situar també l'objecte en el seu context per relacionar-lo amb fets, socials, polítics, culturals, antropològics, etnològics; amb valors ètics, morals, filosòfics, religiosos i la psicologia de cada artista, la civilització i l'època a la qual pertany i d'acord al que caracteritza l'art: la capacitat de crear, inventar, imaginar, interpretar, cercar, descobrir, elaborar, reelaborar, per expressar, manifestar i en definitiva comunicar.

El recorregut sumatiu d'aquests quatre blocs, ens permet trobar referències amplíssimes de com introduir-se, conèixer i aprendre amb les Arts Plàstiques. Amb cadascun d'aquests àmbits podem sistematitzar una manera de tenir en compte en l'ensenyament continguts bàsics del currículum amb els que el docent ha de treballar. Son camps molt amplis de continguts que hem de interrelacionar entre ells. Cadascun ens permet obrir una considerable llista de temes i subtemes que poden arribar a ser molt diversos i exhaustius però sempre complementaris, globalitzadors i sobretot enriquidors, per a fer-nos éssers amb desig i capacitat d'aprendre i gaudir amb sensibilitat estètica.