L'educació visual i plàstica a l'ESO
Joan Sala - Joan Vallès
Activitat realitzada el dia 5 de febrer de 2002
La xerrada fou estructurada a partir dels següents apartats:

Anàlisi dels aspectes més destacats que la reforma ha aportat als ensenyaments artístics i també els seus aspectes negatius: pèrdua de pes específic comparativament amb d'altres àrees de similars característiques i el fet de no disposar d'especialista fins als 12 anys fet que impossibilita rendibilitzar un currículum molt dens i ple d'intencions i que dificulta posteriorment la tasca que realitzen els professors a secundària obligatòria i al batxillerat.

 

Descripció de les característiques formatives que poden donar-se a l'ensenyament primari i la forma de poder estructurar plans de millora mitjançant l'organització i coordinació de diversos centres treballant amb uns objectius comuns.

Davant les mancances que presenten els alumnes que arriben a l'ensenyament secundari obligatori, com podem estructurar uns plans d'avaluació diagnostica que evidenciïn la realitat i que permetin defensar davant l'Administració la necessitat dels mestres especialistes en les etapes anteriors (infantil i primària). Com poden establir-se mesures de xoc per tal de contrarestar les mancances detectades i permetre desenvolupar els coneixements artístics de forma regular i estructurada?

Descripció d'una proposta educativa formalitzada en un projecte editorial que intenta equilibrar el pes dels diferents continguts per garantir una correcta formació artística. 1.- Observar el nostre entorn. 2.- Aprenem a comunicar-nos mitjançant els llenguatges, les tècniques i els procediments artístics. 3.- L'artista i el seu temps. Conèixer la relació entre l'artista, el seu temps i el seu potencial creatiu.

Tenint en compte que l'assignatura és educació visual i plàstica cal prendre consciència de la necessitat d'equilibrar els diferents continguts tant els considerats "objectius" com els de caire mes subjectiu. D'aquesta forma defensarem la diversitat