|
La Colònia Güell va ser
fundada l'any 1890 i a l'any següent s'hi traslladà la fàbrica de Sants, "Güell,
Ramis i Cia", més coneguda amb el nom del Vapor Vell, com a conseqüència de la
manca d'espai per a fer ampliacions i millores i, sobretot, per a evitar la conflictivitat
obrera de la ciutat. El primer director en va ser Ferran
Alsina i Parellada, a qui es considera el
veritable ideòleg en la concepció de la Colònia Güell, a més de ser, probablement el
dissenyador dels edificis del recinte industrial. |
Eusebi Güell encarregà la planificació de la colònia a Antoni
Gaudí, però aquest no es pogué dedicar massa a aquest encàrrec i sembla que delegà la
feina a col·laboradors seus com Joan Rubió i
Bellver i, especialment, en
Francesc
Berenguer i Mestres. Gaudí només dissenyà l'església de la colònia, de la qual només
es construí la cripta.
L'any 1910 treballaven a la fàbrica uns 1.000 obrers i a la mort
d'Eusebi Güell, 1200.
El 1920 l'empresa va ser reorganitzada i passà a anomenar-se
"Colònia Güell SA", nom que perdurà fins el seu tancament. |
El que més destaca de la vida laboral de la colònia és la manca de
conflictes entre els propietaris i els obrers des de la seva fundació fins la Guerra
Civil. Durant el període de la II República l'empresa entrà en un període de crisi que
per sortir-se'n necessità de la col·laboració de tots els treballadors que hagueren
d'acceptar la flexibilitat horària i una reducció dels sous per impedir el tancament de
la fàbrica.
Amb l'arribada de la guerra l'empresa fou col.lectivitzada, període
durant el qual s'aconseguiren millores de caràcter higiènic (calefacció a la zona de
telers, xarxa protectora per al cabell de les dones, ús de caretes a la secció de
tints), social (assegurança de malalties) i tècnic (nou sistema d'estiratge dels fils). |
|
En acabar la guerra l'empresa fou reprivatitzada i Santiago Güell va
fer les funcions de director fins el 1945 en què fou venuda a la família Bertrand Serra,
la qual continuà la mateixa línia de producció fins el 1973, any que tancà com a
conseqüència d'una crisi generalitzada del sector tèxtil. |
|