Aprenem que davant del dolor no hi ha receptes, no hi ha una resposta genèrica que serveixi per a tothom. Cada situació i cada persona és única, per tant, caldrà donar una resposta única de la mateixa manera que cada persona i cada moment són diferents.

Cal saber que la separacions i els dols també ens ensenyen. Que hem d'utilitzar un llenguatge planer, senzill, directe, evitant els eufemismes. Que el dolor ens pot educar a nivell emocional: a demostrar els sentiments, a no defugir-los, a compadir-nos o deixar-nos compadir, a generar confiança, a compartir el dolor de la mateixa manera que compartim l'alegria, a donar temps, acompanyar, escoltar, a agrair les mostres de solidaritat, del compartir... una corrua de sentiments que ens ha de dur a valorar més les petites coses, a donar sentit a tot allò que fem, a no deixar de dir res i recordar que cada moment és irrepetible i únic, tot plegat ajuda a crèixer emocionalment.

La mort és sempre una pèrdua, una separació, destrontollament, dolor, però depèn de la vinculació de l'afecte, de l'edat... un avi es viu amb més naturalitat, no genera tanta angoixa, el que no vol dir menys dolor.

A la fí podem ensenyar que és important saber despedir-se d'aquelles persones que estimem i formen part de la nostra vida.