El barris de Sant Adrià

El barris de Sant Adrià responen a les agrupacions de cases que per un o altre motiu es van anar edificant per tot el terme bàsicament des d’inicis de segle XX. Així en el padró de l’any 1862 diu que a Sant Adrià hi havia 55 cases al nucli antic i 18 masies disseminades pel terme

A l'actualitat a Sant Adrià hi ha sis barris que són:

Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista en el marge esquerre del Besòs

La Verneda, El Besós, La Catalana i La Mina en el marge dret

Sant Adrià Nord

El nucli antic estava situat al voltant de l'església de Sant Adrià, en la part superior del barri de Sant Adrià Nord. Els inicis d’aquest barri coincideixen amb els del poble, on s'han trobat restes del Neolític i esta documentada l'existència de l'església des des l'any 1023. Antigament aquest barri es trobava limitat per la carretera de Mataró, la de Santa Coloma i el riu. L’ampliació d’aquest barri, en els anys 20 del segle XX, va començar en traspassar la carretera de Mataró seguint el marge del riu, El primer carrer que es va crear va ser el carrer Ricard, que en el seus inicis era un camí al costat del riu que se'n deia el Sorral. De les edificacions més cal assenyalar la fàbrica de discs Polydor (on ara es troba la biblioteca i uns serveis culturals), el mercat municipal , l'ajuntament, i dos centres educatius el CEIP Pompeu Fabra i el Col·legi Sagrat Cor.

L’any 1928 es va inaugurar el Mercat Municipal.

L’actual ajuntament es va inaugurar l’any 1975.

El s límits d’aquest barri són: els municipis de Badalona i de Santa Coloma, el riu i l’autopista que el separa del barri de Sant Joan Baptista.

Sant Joan Baptista

Al voltant dels anys vint va aparèixer la urbanització Font i Vinyals, origen d'aquest barri, que uns any abans havia començat a industrialitzar-se. La ràpida crecuda d'aquest barri va portar que cap als anys trenta del segle XX va haver un cert antagonisme amb la part antiga del poble. Entre ells s’anomenaven els de Dalt i els de Baix. Al anys trenta en aquest barri hi havia el Pavelló de caça del senyor Font, amo dels terrenys i un dels promotors de la urbanització, ja que en aquells temps encara s'hi podien caçar ànecs, xarxets i polles d’aigua a primera hora del matí en les terres del delta. Un altre dels promotors de la urbanització va ser el senyor Fermí Borras.

En aquest barri estava ubicada la fàbrica Baurier.

Potser la primera indústria que es va crear a la zona va ser la central tèrmica de l’Energia Elèctrica de Catalunya, bastida l’any 1912, avui al seu lloc hi ha la nova planta amb les seves tres famoses xemeneies, també conegudes com les tres Maries.

Al 1925 es va aixecar la fabrica de vidre pla coneguda com la CELO, avui en els seus terrenys s’aixeca una gran superfície comercial. A l’actualitat encara hi ha diverses fàbriques en la part del barri coneguda com polígon industrial El sot.

Al número 45 de l’avinguda de Catalunya a la planta baixa tingué els seus orígens la parròquia de Sant Joan Baptista, on els PP Passionistes crearen un catecisme parroquial i celebraven una missa els diumenges. L’any 1935 es va erigir l’església de Sant Joan Baptista que va donar nom al barri.

En aquest barri es troben els centres educatius: CEIP Catalunya, CC Amor de Déu i l'IES Manuel Vázquez Montalban; el casal de Cultura, i l'edifici Besòs seu de diverses institucions oficials.

El límits són: Badalona, la mar Mediterrània, el riu Besòs i l’autopista que el separa del barri de Sant Adrià Nord

La Catalana

En el Pla Cerdà de 1859, a la zona de La Catalana i de La Mina es preveia la creació d’un parc o bosc natural, una zona verda de 310 ha. Tant La Mina com La Catalana antigament foren un extens espai verd ple de boscos i aiguamolls aptes per a la cacera i les pastures.

Vers 1917, s’inicia la construcció de la central tèrmica de La Catalana, filial de la Catalana de Gas i l’Electricitat

La manca d’una ordenació urbanística va afavorir l’edificació sense ordre ni concert d’una sèrie d’habitatges modestos , la major part pels treballadors de la central tèrmica i de molts altres d’immigrants enlluernats pel bons jornals que es pagaven a Barcelona amb motiu de les obres d’obertura del Metro i preparatius de l’Exposició universal de l’any 1929.

A l'actualitat el barri es troba ocupat en gran part per vies de comunicació com ara el tren i les rondes i darrerament una part important del barri esta pertany al Reial Club de Futbol Espanyol que ha creat la seva ciutat esportiva. El Fòrum de les Cultures 2004 va canviar la façanba maritima d'aquest barri amb la creació del ports de Sant Adrià aa cavall del barri de la Mina i de la Catalana.

La Catalana està poblada per gent amb molta empenta que cada anys ens ofereixen el seu "Pessebre Vivent", l'únic que es fa a Sant Adrià.

A l'actualitat aquesta zona es troba en procès de urbanització.

Els límits del barri són: el carrer Guipúscoa i l'antiga carretera de Mataró, que el separa del barri de la Verneda, el riu, la mar Mediterrània i el barri de la Mina.

 

La Mina

Com la Catalana era un immens espai verd on sovint s’anava a fer arrossades als berenadors de la Mina, la vertadera Mina i la Fontsanta -segons notícies fa molts anys fou un vedat reial molt antic, traspassat als Virreis, Governadors i Capitans Generals que durà fins a l’any 1963 en què es dessecaren els aiguamolls i s’acabà la cacera-.

A aquest barri també hi havia el camí de les basses canameres, perquè el conreu del cànem era molt comú a Sant Adrià i per aquest rodals hi havia almenys cinc o sis basses per aquest fi.

En aquest indret hi havia algunes masies de les quals només queda el record doncs van desaparèixer en construir-se els blocs d’habitatges, eren : Can Piques, Can Coll, Can Farinetes, Can Sabatés, Cal Nandú, Cal Nofre, Can Co, Can Sala, Cal Pobre, la Fabriqueta, can Boada, Casa Pouet de l’Art i Prat de la Bomba.

Pels volts de l’any 60 a instàncies del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona, es va crear aquesta barriada destinada als barraquistes del Camp de la Bota, de Montjuïc i de la Perona. Primer es van construir 400 habitatges (la Mina Vella)a l’any 1972 es van augmentar en 2150 habitatges més (la Mina Nova).

En resum, el que fou en un temps boscos i aiguamolls, més tard verger de fruites i verdures que proveïen el mercat central fins l’any 1950, va arribar a ser un mar de cement, que ara es troba en procès de rehabilitació i millora. A la seva façana marítima es troba el port de Sant Adrià i part de les instal·lacións del Fòrum de les Cultures 2004.

Els seus límits són: Barcelona, el carrer Cristobal de Moura, el barri de la Catalana i la mar Mediterrània.

La Verneda

La industrialització que va seguir a la guerra civil del 1936-39 va originar el 1955 la creació del polígon Monsolís, bàsicament industrial, situat sobre la verneda (plantació de verns) que hi havia a prop del Besòs. A l'altra banda de la via del tren, aparegueren noves construcions d'habitatges com ara la Verneda a Barcelona i la Via Trajana entre ambdós municipis. Així doncs el dos subbarris són la Via Trajana i el polígon Monsolís.
Enfront de la Via Trajana es troba l'església de les Santes Juliana i Semproniana, és de planta basilical i està decorada amb relleus de l'artista suís Charles Collet. Aquesta església fou inaugurada el juliol de 1950.

EL barri es troba en proces de transformació sobre tot la par per sota del carrer GuipúsCoa

EL seus límits són Barcelona, el carrer Guipúscoa i l'antiga carretera de Mataró

El Besòs

L'empresa COBASA va erigir cap al 1960 noves construccions a prop de l'antiga carretera de la Mina, que formen el que avui es coneix com a barri del Besòs (nom que li ve del barri veí de Barcelona i que es deia Sud-oest del Besòs).

En aquest barri es troben els centres educatius CEIP Cascavell i CC Túrbula.

EL seus límits són Barcelona, el carrer Guipúscoa i l'antiga carretera de Mataró, la Catalana i la Mina

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El barris de Sant Adrià

____________________________ ____________________________

____________________________ ____________________________

____________________________ ____________________________

____________________________ ____________________________

 

____________________________ ____________________________

 

____________________________

____________________________

____________________________

____________________________

 

___________________________ __________________________

__________________ ___________________ _________________

 

 

__________________________ __________________________

______________________________

______________________________

 

Barri on està situat

edificis històrics

Can Rigalt ____________________________

Can Serra ____________________________

organismes públics

Ajuntament ____________________________

Biblioteca ____________________________

Correus ____________________________

Comissaria de policia ____________________________

Ambulatori ____________________________

Mercat ____________________________

monuments

Francesc Macià ____________________________

Lluís Companys ____________________________

L’arc gòtic ____________________________

associacions privades

Ateneu ____________________________

Agrupació fotogràfica ____________________________

 

 

esglésies

Sant Joan Baptista ____________________________

Sant Adrià ____________________________

Santa Juliana ____________________________