Presentació

S'ha escrit molt sobre el joc, s'han fet moltes classificacions, s'han omplert moltes pàgines i s'ha avorrit molta gent llegint-les i com que a mi m'agrada ser pràctic quan parlo d'un joc necessito quatre coses:

Un nom: Cal que tot joc el tingui, sigui quin sigui i malgrat que un joc es conegui en diferents indrets amb diferents noms. La utilitat és que els teus alumnes el coneguin i de seguida et puguis posar a treballar i perdis poc temps amb explicacions.

Un objectiu: Tots els jocs en tenen i segons els facin en un lloc o en un altre, en un cicle o en un altre, amb una classe o en una altre, en un entorn o en un altre poden variar, però de ben segur que hi són i n'hi ha molts i que deixo als estudiosos que els esbrinin tots.

Una manera de jugar: Que sempre sol anar explicada amb el joc i que és bona per començar, però tot seguit s'ha de variar amb normes, condicions, espai, materials,... i que el fan molt més ric i a vegades inacabable.

Un moment per acabar de jugar: Tan important com trobar un joc, motivar-lo, saber aplicar-lo i buscar-hi variants és saber quan i com s'ha d'acabar.

Aquestes quatre coses no tenen cap secret, els noms es poden inventar, els objectius ja es troben als documents oficials i només s'han d'aplicar, la manera de jugar ve amb la tradició o amb la invenció i el moment d'acabar el joc s'aprèn amb la pràctica docent. Les quatre es resumeixen en una sola que és la imaginació que ha de tenir un mestre d'educació física que es vulgui divertir fent classe.

En aquest «Cop de mà» s'exposen uns quants jocs que la seva finalitat es ser aplicables, no vendibles i per això no estant presentats en color, i no tenen un vocabulari tècnic i no tenen ni tan sols dibuixos, però tenen la particularitat que amb una mica d'imaginació funcionen a tota la primària.

Josep Carreras Vila. Mestre d'Educació Física