 |
Reflexió |
| Abans de començar
a llegir, comentar, criticar, posar en pràctica tot el
que ve a continuació, m'agradaria fer unes reflexions
que potser no seran llegides pels mestres que més falta
els fa. Els docents de l'àrea d'educació física solem ser els més pobres a l'hora de repartir pressupostos, els que patim més escassetat de locals i materials i sobretot d'horari. No es valora l'assignatura com li caldria i costa molt remuntar la idea de "Les 3 Maries" que antigament predominava a les escoles. Malgrat tot fixeu-vos que quan falta un mestre de l'escola, el company o companya que el supleix porta endavant la feina preparada, si qui falta és l'especialista d'educació física el company que el supleix diu que ja farà quelcom a classe. I jo em pregunto:
Però crec que som els que més podem gaudir fent classe, som els que estem més a prop dels alumnes, som els que més els arribem a conèixer, som els que més anys els tenim i veiem tota la seva evolució, i també som els que més podem fer per la seva educació de la vida. A mi sempre em fa molta gràcia quan a la gent gran, la que anomenem adulta, assenyada,... se'ls pregunta que desitgen pel proper any i tots contesten primer salut, després diners i altres coses; en canvi procuren que l'educació dels seus fills tingui un percentatge molt elevat de camí cap aconseguir els diners i altres coses i un percentatge molt petit per aconseguir una bona salut. Senyors i senyores, comencem pels fonaments!!! Josep Carreras Vila. Abril de 1999. |