• Antigament a la música destinada al culte religiós se l’anomenava da chiesa (d’església); a la que acompanyava les representacions teatrals, música d’escena, i a la música que havia estat escrita per ser tocada a les sales o cambres d’un palau se la coneixia com a música da camera (de cambra).
• Els conjunts de cambra estan formats per un petit grup d’intèrprets: de dos a deu, d’aquí el nom de duet, trio, quartet, quintet...
• El quartet de corda és el conjunt de cambra per excel·lència. Els més típics són el quartet amb piano (violí, viola, violoncel i piano) i el quartet de corda: dos violins, una viola i un violoncel.
• També podem trobar: el quintet de corda, el quintet amb piano, el quintet amb clarinet i el quintet de vent.
•  

• La banda: aquest conjunt està format per instruments de vent i percussió.
• La unió d’aquestes famílies dóna una sonoritat i una potència considerables, condició necessària per a aquest conjunt que acostuma a tocar a l’aire lliure, i moltes vegades caminant.
• La composició d’una banda no és fixa, però segueix més o menys aquest esquema:

- flautes travesseres

- oboès

- requints (petits clarinets en mi bemoll)

- clarinets

- clarinets baixos

- saxòfons contralt

- saxòfons tenor

- fagots

- platerets

- fiscorns

- cornetins

- trompes

- trompetes

- trombons

- bombardins

- caixes

- bombo