IDIÒFONS:

Els anomenem així perquè l'element sonor és el mateix cos de l'instrument. Es a dir, el so es produeix per la vibració de tot l’instrument. Els materials poden ser molt diversos: metall, fusta, plàstic, etc.

Són idiòfons la majoria dels instruments de percussió.

Els anomenem així perquè l'element sonor principal és una membrana més o menys tibant, que pot ser de pell, de fusta o d'algun altre material més o menys elàstic. El material de què està construït el cos de l'instrument també contribueix a la producció del so.

Tots els instruments membranòfons són instruments de percussió.

Els anomenem així perquè el so és produït per la vibració d'una o més cordes més o menys tenses, més o menys llargues i més o menys gruixudes.

Tots aquests instruments tenen una caixa o una taula de ressonància de molt diversa configuració i proporcional a l'envergadura de les cordes. La seva finalitat és la d'oferir les qualitats dels sons sorgits de la vibració cordal.

La majoria d'aquests instruments estan catalogats com a instruments de CORDA.

Els sons que produeixen poden ser determinats o afinats.

Els anomenem així perquè el so és produït per l'aire (en la majoria per una columna d'aire) posat en vibració per diversos procediments.

En aquest grup hi estan inclosos també els instruments, el so dels quals es produeix per la vibració d'una llengüeta gràcies a l'impuls d'un corrent d'aire, combinat amb ells (per exemple, els acordions).

Les notes en els instruments en que vibra una columna d'aire s'obtenen modificant o bé la llargada, o bé l'amplada, o bé la pressió d'aquesta columna o també per la combinació d'aquests tres principis.

La ressonància necessària que potencia i contribueix d'una manera molt important a definir la naturalesa o el timbre sonor de cadascun d'aquests instruments és servida pel mateix material i el cos i configuració de cada instrument.

Els sons que produeixen poden ser determinats o afinats.

Els instruments de VENT siguin de METALL o de FUSTA són aeròfons.

Quan l'instrument és transpositor, s'indiquen sempre els tons de transposició, els quals s'entenen d'efecte descendent. Si l'efecte és ascendent, s'indica expressament (asc.)

Els anomenem així perquè el so és produït o bé directament per generadors electrònics o bé per procediments convencionals però amb la intervenció decisiva de recursos electrònics.

La generació electrònica del so es basa en l'oscil·lació o combinació de dos corrents elèctrics, les vibracions dels quals són de freqüència diferent.

Tant si són de laboratori com si no, tots aquests instruments necessiten amplificador i altaveus.

Els sons que produeixen poden ser determinats o afinats.

N'hi ha que poden produir fragmentacions de to infinitesimals.

N'hi ha que es poden manipular de tal manera que poden canviar la qualitat tímbrica del so.

Alguns d'aquests instruments poden acoblar-se en agrupacions instrumentals a través de les anomenades taules de mescles permetent d'obtenir una gran diversitat de matisos musicals.