LA ROCA DEL PUIGDALÍ

n època molt llunyana, es creia que en una roca que hi havia al Puigdalí existia un gran tresor. Fins que un dia, tres joves decidits es disposaren a esbrinar-ho.

Se n’anaren cap el lloc amb les eines adients per a burjar fins que sortís a la llum el tresor que ambicionaven, i tant i tant van picar, que la roca començà a esberlar-se per fer pas als minyons.

El que anava tot primer, ben segur que va veure aleshores quelcom esgarrifós, ja que cridà espaordit : «Valga’m Déu». Acabat de dir-ho, i sentint-se un tro esfereïdor, tot va ésser qüestió de segons. Al mateix temps tots tres joves sortiren projectats pels aires fins que aterraren a les muntanyes veïnes.

Ni ells ni cap altre, no desitjarien mai més aclarir el que hi havia a la roca del Puig d’Alia.