|
n
època molt llunyana, es creia que en una roca que hi
havia al Puigdalí existia un gran tresor. Fins que un
dia, tres joves decidits es disposaren a esbrinar-ho. Se nanaren
cap el lloc amb les eines adients per a burjar fins que
sortís a la llum el tresor que ambicionaven, i tant i
tant van picar, que la roca començà a esberlar-se per
fer pas als minyons.
El que
anava tot primer, ben segur que va veure aleshores
quelcom esgarrifós, ja que cridà espaordit :
«Valgam Déu». Acabat de dir-ho, i sentint-se un
tro esfereïdor, tot va ésser qüestió de segons. Al
mateix temps tots tres joves sortiren projectats pels
aires fins que aterraren a les muntanyes veïnes.
Ni ells ni
cap altre, no desitjarien mai més aclarir el que hi
havia a la roca del Puig dAlia.
|