|
|
|
EL SETGE DELS MOROS |
|
 na vegada el castell
de Montsoriu, presidit pel seu senyor, era assetjat pels moros des de
feia mesos. Quan aquests ja s'imaginaven la seva entrada triomfal després
de la rendició dels cristians, que de ben segur estarien agonitzant
de set i de gana per manca de recursos, el senyor del castell, aprofitant
una treva, convidà a taula, segons és costum del temps,
al cap dels infidels, doncs les bones formes no rebaixen el valor. El
moro acceptà la invitació, esperant trobar-se un enemic
extenuat, en estat deplorable i disposat a posar el castell als seus
peus. En canvi però, els seus ulls es van trobar amb uns cristians
salutosos, plens de vida i ufanosos. A la taula del cabdill hi havia
fines i suculents carns i peixos que encara conservaven el perfum de
la mar, tot això acompanyat amb sucoses fruites acabades de collir
de l'arbre, que reposaven en verdes fulles. El moro, meravellat per
aquest fet s'afanyà a aixecar el setge, veient en tot això
un miracle de la verge cristiana a la que va començar a tributar
devoció, sense adonar-se que l'únic i vertader miracle
real consistia en una galeria secreta que penetrava per les entranyes
de la muntanya, sortint a una distància suficient per permetre
un segur i abundant abastiment de queviures per a la fortalesa.
|
|