|
|
|
LA DAMA ROJA |
|
|
A la mà esquerra porta una llàntia encesa que il·lumina el rostre pàl·lid i a la dreta, els seus dits envolten un corn de caça que aplica als seus llavis, deixant escoltar tres perllongats tocs que s'escampen per la suau fressa de la nit. Des del coll de Castellar es deixa sentir responent el darrer toc, un altre corn de caça, a la recerca del responsable dels primers. En poca estona, apareix un cavaller vestit de nit, amb un cavall negre, que en arribar a la torre, pren a la Dama Roja del castell de Montsoriu, per muntar-la a la gropa i marxar al galop desapareixent en la doble foscor de la nit i de les boscuries. Diuen que aquesta escena es repeteix cada any, la nit de Sant Joan.
|
|
a nit de Sant Joan,
tan
bon punt toquen les primeres batallades de la mitjanit, una dama mig
nua apareix dalt de la torre més alta del castell de Montsoriu,
anomenada de l'Heura. Els seus formosos cabells lliures li suren per
damunt de les espatlles i el front alterós rep la frescor de
la nit. És la Dama Roja del castell.