|   | 
         
            om la majoria de 
            castells, el de Montsoriu amaga també un gran tresor. Amb la 
            particularitat que aquest es troba 
            en forma de blat i segó. Si algú vol abastar-los, ha 
            de fer-ho molt ràpidament ja que abans d'extingir-se el so 
            de les dotze campanades fetes 
            des de l'església de Breda la nit de Sant Joan, l'obertura 
            torna a tancar-se. L'operació a de ser a ritme de llampec entre 
            l'espai de temps de la primera campanada a la darrera. Per complicar 
            més la cosa, hom ha de portar una calavera en una mà 
            i un ciri encès de cap per avall a l'altra. Així cal 
            suposar que, amb les mans ocupades, el tresor ha de prendre's amb 
            la boca o els peus. Ah! i, a més a més, s'ha de caminar 
            de reculons. Finalment, no ha d'esguardar l'interior del sac fins 
            haver travessat el torrent que existeix entre el castell i el poble, 
            ja que si ho fes abans, el blat es convertiria en pedra i el segó 
            en sorra. Si hom té paciència d'esperar fins a després 
            d'haver passat la riera, tindrà monedes d'or i d'argent. Sembla 
            que ningú no ho ha aconseguit encara. 
          Si 
            mai trobeu algú amb una calavera a la mà i un ciri de 
            cap per avall, ja ho podeu suposar: s'entrena per anar a buscat el 
            tresor del castell de Montsoriu. 
            
            
         |