|
om la majoria de
castells, el de Montsoriu amaga també un gran tresor. Amb la
particularitat que aquest es troba
en forma de blat i segó. Si algú vol abastar-los, ha
de fer-ho molt ràpidament ja que abans d'extingir-se el so
de les dotze campanades fetes
des de l'església de Breda la nit de Sant Joan, l'obertura
torna a tancar-se. L'operació a de ser a ritme de llampec entre
l'espai de temps de la primera campanada a la darrera. Per complicar
més la cosa, hom ha de portar una calavera en una mà
i un ciri encès de cap per avall a l'altra. Així cal
suposar que, amb les mans ocupades, el tresor ha de prendre's amb
la boca o els peus. Ah! i, a més a més, s'ha de caminar
de reculons. Finalment, no ha d'esguardar l'interior del sac fins
haver travessat el torrent que existeix entre el castell i el poble,
ja que si ho fes abans, el blat es convertiria en pedra i el segó
en sorra. Si hom té paciència d'esperar fins a després
d'haver passat la riera, tindrà monedes d'or i d'argent. Sembla
que ningú no ho ha aconseguit encara.
Si
mai trobeu algú amb una calavera a la mà i un ciri de
cap per avall, ja ho podeu suposar: s'entrena per anar a buscat el
tresor del castell de Montsoriu.
|