|
lEdat Mitjana, una mala vella, dona
perversa i cruel visqué en un castell prop de la vila.
El castell en qüestió saixecava en el puig de
Sant Maurici. Aquesta vella maligna exigia dels seus
servents i feudataris el lliurament diari duna
criatura, que feia matar tot seguit per menjar-se el
fetge de linnocent, cosa que constituïa una de les
seves menges predilectes. Si el servidor o feudatari de
torn no li portava cap infant, ja sabia el que li
esperava : la forca del castell.
Però
arribà un dia que el criat encarregat danar a
cercar la criatura, indignat pels crims abominables que
es cometien, es decidí a matar un gos, i li serví el
fetge de lanimal, molt ben guisat.
La mala
vella, a la primera queixalada, trobà un gust molt
diferent, i de seguida es va adonar que lhavien
enganyada. Furiosa, com si un escorpí lhagués
picada, increpà el servent tot dient-li :
-Què has
fet desgraciat ? Això que mhas donat no és
fetge de criatura ! Me las pagaràs !
El
servent, encoratjat, li replicà :
-Senyora,
el mal gust que trobeu és del greu pecat del crim.
La vella
es va enfurismar, i ordenà tot seguit la mort
daquell humil servidor que gosava dir-li la
veritat, per crua que fos. Però aquest darrer intent
criminal no el va poder veure realitzat, ja que de sobte,
fou presa duna tremolor intensa, i morí al cap de
poc, enmig de grans sofriments.
|