ra fa uns cinc-cents anys, Tossa de Mar era un poblet
petit i tranquil. Estava envoltat de muntanyes per tots
costats menys per la part del mar. Molt poques vegades
la gent de Tossa viatjava a d'altres pobles doncs no hi
havia carreteres i el camí s'havia de fer per la
muntanya o bé pel mar, i era molt llarg i pesat.
Un dia, va
arribar a la platja un vaixell molt gros que venia d'un
país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies,
els mariners van baixar a terra i van instal·lar-se en
unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels
mariners que estava malalt i tenia molta febre va morir
el dia següent. De mica en mica d'altres mariners i
alguna gent del poble van anar-se posant malalts i tots
es morien al cap de pocs dies. Una epidèmia de pesta,
malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps, havia
arribat d'aquesta manera al poble.
Una dona
que va decidir fugir del poble per por a la malaltia, en
arribar al mas de can Serra es va trobar amb un jove que
li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les
autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que
resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a
l'església. També va recomanar que fessin un
pelegrinatge a l'ermita més propera del sant fora del
terme municipal de Tossa. El camí i la direcció que
haurien de seguir la indicaria un xai que havien de
penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho
varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que
indicava la posta de sol. I és precisament en aquesta
direcció -oest-, que es trobava l'ermita de Sant
Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen
enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs
dies després l'epidèmia va anar desapareixent. El
poble, molt content, considerà que havia estat obra del
sant i com a senyal d'agraïment decidiren que cada any
enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més
tornés la terrible malaltia.
|