LA PEDRA LLARGA

na vegada, trobant-se un vell en la necessitat de travessar la riera de Sant Hilari, que anava molt plena, oferí la seva ànima al diable si l’ajudava en aquell cas. El diable acceptà el tracte, i es va comprometre a fer-li un pont abans de la dotze de la nit -que és l’hora que s’acompleixen els pactes infernals-. Però la filla d’aquell home s’assabentà del que havia fet el seu pare, i es proposà d’impedir-ho.

Tothom sap que els galls solen cantar a la mitjanit. Doncs bé, a casa seva n’hi havia tres : un de blanc que cantava a les deu; un altre de ros que ho feia a les onze, i un tercer, negre, que assenyalava la mitjanit. La noia, doncs, anà al galliner i amb el davantal es posà a fer vent al gall negre perquè es despertés i cantés abans de les dotze. I ho aconseguí. Les legions infernals que transportaven pels aires les pedres per a bastir la passera, deixaren anar daltabaix l’última que duien, que s’anà a clavar en el lloc on resta actualment i, enfurismats com escorpins, se’n tornaren cap a l’infern.