LA PEDRA LLARGA

   
  na vegada, trobant-se un vell en la necessitat de travessar la riera de Sant Hilari, que anava molt plena, oferÝ la seva Ónima al diable si l’ajudava en aquell cas. El diable acceptÓ el tracte, i es va comprometre a fer-li un pont abans de la dotze de la nit -que Ús l’hora que s’acompleixen els pactes infernals-. Per˛ la filla d’aquell home s’assabentÓ del que havia fet el seu pare, i es proposÓ d’impedir-ho.

Tothom sap que els galls solen cantar a la mitjanit. Doncs bÚ, a casa seva n’hi havia tres : un de blanc que cantava a les deu; un altre de ros que ho feia a les onze, i un tercer, negre, que assenyalava la mitjanit. La noia, doncs, anÓ al galliner i amb el davantal es posÓ a fer vent al gall negre perquŔ es despertÚs i cantÚs abans de les dotze. I ho aconseguÝ. Les legions infernals que transportaven pels aires les pedres per a bastir la passera, deixaren anar daltabaix l’˙ltima que duien, que s’anÓ a clavar en el lloc on resta actualment i, enfurismats com escorpins, se’n tornaren cap a l’infern.