|
|
LA PETJADA DEL DIABLE |
|
Sant Miquel de Solterra, hi havia un diable i Sant Antoni
Abat. De tant en tant, jugaven a cartes damunt una pedra.
El Sant, a cada jugada, feia 31, mentre que el dimoni
només en feia 30. Fins que el diable, cansat de perdre,
llançà una carta amb fúria i quedà clavada a la
pedra. Ho va fer amb tanta força que esquerdà la roca,
al mateix temps que donava un bot i la seva petja hi
quedà marcada. Per això se l’anomena «La petjada
del Diable». |
|