LA PETJADA DE SANT MARTÍ I LA CADIRA DEL DIABLE

iu que Sant Martí va anar a viure al costat del torrent d’Osor, on ara es toquen els termes d’Osor i de la Cellera. La seva vida de penitència era tan austera i tan santa que estimulava els pagesos de la contrada a viure el cristianisme i el dimoni no podia fer-los caure a la temptació.

Diu que llavors el diable va intentar fer-los odiar la figura de Sant Martí mitjançant aquesta estratagema. Es va disfressar de senyor ric que distribuïa or als pagesos i els parlava malament del Sant. Però li va fallar la jugada.

Llavors el dimoni, disposat a jugar-s’hi el tot per el tot, li va proposar a Sant Martí aquesta juguesca. Els dos es col·locarien a la riba dreta del torrent d’Osor i saltarien a l’altra riba. Qui saltés més enllà guanyaria, quedaria amo del territori i l’altre hauria d’anar-se’n. Sant Martí va saltar i va caure només a cinc passos de l’aigua, davant la riallada del diable que ja es veia guanyador.

Però, quan el dimoni va saltar, Sant Martí va treure ràpidament el seu Sant Crist i el va brandar a l’aire, invocant el nom de Jesús. El diable va caure verticalment a l’aigua, perdent la juguesca. Diu que encara es poden veure, en el torrent d’Osor, la roca on va caure Sant Martí (i on va quedar gravada l’empremta de la petjada de Sant Martí) i l’altra roca, del llit del torrent, que conserva l’empremta del «pompis» del diable i que és anomenada «La cadira del diable».