EL CARBONER I EL PARRACAIRE

n jove carboner tot fent fogassa va trobar en un marge del vessant nord de Sant Benet una mena de rajoles brutes i plenes de molsa que pesaven força.

Va esperar amb paciència a la seva cabana, on vivia amb pares i germans, carboners tots, que passés, com acostumava a fer-ho sovint, un parracaire de Sant Hilari en qui la família tenia molta confiança. El drapaire els va dir que eren lingots petits de plom i de coure per a les foneries, i que els pagaria molt bé aquell metall vell, perquè era buscat. Al parracaire no se li va veure mai més el pèl, ni per Osor ni pel seu poble.

Temps després, algú va dir a l'estranyada família que l'havia vist per Barcelona, per cert, molt mudat.