SITUACIÓ I ACCESSOS:

El Pont de Suert és la capital de l’Alta Ribagorça. Situada a 841 metres d’altitud i a la vora del riu Noguera Ribagorçana, és el punt on conflueixen les valls de Barravès, Boí , Castanesa i Viu.
Per arribar-hi: Des de Barcelona s’hi pot accedir per l’autovia N-II o bé per l’autopista A-2, i després seguint la N-230 Lleida-Pont de Suert-Vielha.
Des del Pallars Sobirà, per la N-260.
Des de les comarques gironines, agafant l’Eix
Transversal fins a Lleida, i desprès la N-230.
I des d’Osca, per la N-240.
 

POBLACIÓ:

El terme municipal (amb l’annexió el 1968 dels pobles de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata) té una extensió de 148 km2 , amb 2.167 habitants, i una població disseminada d’un 4% aproximadament, constituïda pels pobles i llogarets de la Beguda d’Adons, Abella d’Adons, Les Bordes, Casós, Castelló de Tor, Erta, Gotarta, Igüerri, Iran, Irgo, Peranera, Perves, Sarroqueta, Ventolà, Raons, Casos, Massivert, Erillcastell, Esperan, Montiverri, Pinyana, Viuet, Corroncui, Castellars, Mas de Gras i la Bastida (alguns d’ells totalment deshabitats).
 

ORÍGENS:

Els orígens del poble es perden a la baixa edat mitjana. Possiblement fou un petit nucli que vivia del cànon de pas d’un pont, destruït diverses vegades per les riuades o les guerres, i tornat a refer de nou, no sempre al mateix lloc. La forma Suert és d’arrel bascoide i deriva de la forma primitiva subiriti, que significa "pont". El seu primitiu significat podria ser indret vora el pont.
El nom actual és una redundància.
 

ART:

El nucli històric, o part antiga del poble, està edificada prenent com a centre dues places porxades, la del Mercadal i la Major que possibilitaven el comerç encara que fes mal temps. L’itinerari per poder-lo conèixer comença a la plaça del Mercadal, seu fins a mitjans del segle XX del mercat setmanal. L’espai és rectangular i va bastir-se en diferents fases, raó per la qual, la plaça només té porxades en una banda, la més antiga. El segon espai, la plaça Major, quadrangular i petita, està presidida per la Casa de la Vila, antiga casa del Notari, datada en el segle XVIII, amb una monumental façana plena de motllures d’inspiració vegetal (restaurada).
Des d’aquest punt ens endinsarem al carrer Major, via porxada en la seua totalitat, que és el racó més singular de la vila. Ara ens trobem en el punt més alt, respecte del riu, de l’antiga vila medieval.
Baixant fins la vora del riu, ens trobem amb l’antic Palau Abadial amb la seva alta torre, que fa funcions de campanar de l’església vella, que s’aixeca al seu bell costat. El temple fou construït en època romànica, però modificat en la seua totalitat durant el barroc.
I finalment, a peu de carretera, ens trobem el monument més emblemàtic de la població: L’església de l’Assumpció, construïda el 1955 segons projecte de l’enginyer Eduard Torroja i l’arquitecte M. Rodriguez Mijares.
Abans d’entrar al Pont de Suert, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, es troben les runes de l’antic Monestir de Santa Maria de Lavaix, avui sota les aigües de l’embassament d’Escales. El monestir fou, del segle IX fins el segle XIX, un dels centre de poder de la Ribagorça. La Vila del Pont de Suert va estar sota la seva jurisdicció al llarg dels mateixos. Existeix un document datat l’abril del 848 que expressa l’existència del monestir (conegut llavors con Vilanova) atorgat pel comte Frèdol de Tolosa. Està acceptat que aquest monestir és la cel-lula mare del que, un temps més tard (939), serà conegut com monestir de Lavaix.

Si tenim una mica de curiositat, podrem descobrir amagats en les façanes de les cases, elements decoratius d’aquest monestir, com per exemple, dos capitells amb decoració geomètrica, així com un fris d’escassejat, situats en els pilars d’entrada de l’antiga oficina de Turisme.
 

FESTES POPULARS:

20 de gener: Confraria de Sant Sebastià: Els seus principis es remunten a l’any 1586 en commemoració de l’epidèmia de pesta soferta.
23 de juny: Falles de Sant Joan. Les falles són torxes de pi (en ribagorçà, "teia") enceses, que porten a coll els joves del poble, tot corrent muntanya avall. És la celebració del solstici d’estiu.
Agost: La primera setmana d’agost, i durant quatre dies, té lloc la festa major amb un seguit d’actes propis d’aquestes celebracions.
Setembre: També durant la primera setmana de setembre, té lloc una altra festa anomenada "Festa xica".
 

ECONOMIA:

La superfície conreada es destina principalment a la producció de farratge i a prats.
La ramaderia predomina sobre l’agricultura, i es dedica sobretot a la cria de bestiar boví i oví.
La indústria poc desenvolupada, es basa en l’activitat derivada de la hidroelèctrica amb la central de Pont de Suert i la d’Escales, però la principal activitat està basada en el comerç i el turisme. Prova d’això, són els 123 comerços oberts al poble, amb tota mena de serveis, Alimentació, artesania, habitacions, arts gràfiques, hostals i restaurants, bars, carnisseries, càmpings, discoteques, esports, peixateries, perruqueries, tallers, i d’altres.
La renda per càpita, està situada al voltant dels 2.000.000 de ptes.
 

LLOCS NATURALS D’INTERÉS.

El terme del Pont de Suert té els seus límits meridionals cap a les cingleres de la serra de Sant Gervàs, als Prepirineus, i cap al Nord arriba fins al Corronco de Durro i al cim del Cap dels vedats d’Erta.
A Sant Gervàs els alzinars ens anuncien una vegetació mediterrània i als límits del Nord només hi ha pastures alpines.
Enmig boscos de roures, faigs, avets i pins negres d’alta muntanya.
La rosella alpina floreix ben entrat el juliol als voltants del Corronco de Durro, al Nord.
A Escales hi nia el voltor i el trencalòs.
Geològicament parlant, la diversitat no es queda enrere, ja que algunes formacions com les de la vall de Peranera-Malpàs són úniques, amb jaciments d’episodis volcànics de fa uns 280 milions d’anys, que alternen amb capes de carbó.