Vall de Boí
Els tres centres de la Zona Escolar
Rural (Taüll, Boí i Erill Avall), pertanyen a aquest municipi.
Són pobles petits, que tradicionalment
havien viscut de l’agricultura i la ramaderia, comptant sempre amb el turisme,
que ha estat present degut a l’existència del Parc Nacional d’Aigües
Tortes, de l’Estació Termal de Caldes de Boí i del conjunt d’esglésies
romàniques.
Tal com va passar a Vilaller, i
degut a la mateixa causa, es va produir durant els anys 50-60 una gran immigració.
Aquesta població tan sols
hi va estar de pas per la Vall ja que un cop acabades les obres va marxar i
aquestes van durar menys temps. Per aquests motius, en l’actualitat, aquest
moviment no te incidència en l’escola, ni tampoc en la llengua que habitualment
parlen els alumnes, que es majoritàriament el català.
La població dels nuclis,
que progressivament s’havien anat despoblament, en aquests moments és
estable i fins i tot creix degut a la importància del turisme, reforçat
ara, a l’hivern, amb l’apertura de les pistes de Boí-Taüll.
