Com el clima del qual depèn, la vegetació varia fortament amb l’altitud i amb el canvi dels ambients locals.

A l’estatge més baix predomina el bosc de roure martinenc amb boix. A les fondalades més humides, freixedes i avellanars. A la vora dels rius, encara amb més humitat, són freqüents les vernedes, les pollancredes i les salzedes. D’altra banda les solanes abruptes poden portar encara, bosquets d’alzines. També hi trobem matolls, prats de pastura i de dall, al fons de les valls.

A les obagues i, sobretot entre els 1300 m. d’altitud s’aturen els roures, i als 1600 m. el pi roig. A l’estatge subalpí (1600 – 2 300 m.) es caracteritza pel pi negre, el qual en algunes obagues acompanya l’avet.

Per damunt de 2300 m. s’estén l’estatge alpí, dels prats natural , cobert d’una vegetació poc alterada i molt rica.

Pels volts de 3000 m. el prat alpí es disloca i el paisatge adopta aspecte nival: geleres. Congestes, tarteres i pedruscall.