endevinalles

Materials de llengua i literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre

Seminari ‘Per un model de llengua a l’aula adequat a les Terres de l’Ebre’ (2004)

 

 

ENDEVINALLES

 

  Ramon Vergés Pauli. Andivinalla, andivinalla  (.htm)

  Josep M. Brull. Endevinalles antigues  (.htm)

 

 

procedència dels textos

 

 

 

 

 

“Andivinalla andivinalla”

 

(tornar)

 

 

¿Vos agradaría coneixe una coleccioneta d' andivinalles tortosines?

Venen molt be pera les anades al camp, en que's juga á la rajola mascarada y á pinyores, y en que's canta la tarana y tío Pep.

[...]

Acabades les pinyores pegueu quatre salts per la montanya, que allí hi ha bon asgambi, y quan á la sombra d' una aulivera descansesseu del trantoll, vos aconsello, pera passá un bon rato, lo fe rabiá y riure á les chiques contantlos andivinalles.

Andivinalla andivinalla ¿quin animal es lo que pon á la palla?

No, esta suprimiula, pos lo tonto mes tonto de la colla l' andivinará y allavontes tindreu que dí alló... ¡Uf! ¡quina pudó!

Una cosa, que per tot se posa y á la mar no hi gosa. —La neu.

¿Qué's lo primé que fa un burro quan lo trauen á pendre'l sol? —Sombra.

¿Quines plantes son les mes útils al home? --Les dels peus.

¿Quántes voltes pega un gos abans de gitarse, ó siga fe la capsana? —Les que li dona la gana.

 

Pera ballá li posen la capa,

pera ballá li han de llevá,

sense la capa no ballaría,

y en la capa no pot ballá.

—La baralluga.

 

¿En que´'s pareix una tartana á una madrina? —En que volca.

¿En qué's pareixen los rosaris al pont de barques? —En que's passen.

¿En qué's pareix lo sol al ou? —En que's pon.

Una sinyora surt del mercat, en la coa verda y'l vestit morat. —L'alberginia.

Un convent de monges rosses, entra una y surten totes. —Lo forn.

Una vella en una dent fa corre á tota la gent. —La campana.

Un cabasset de railetes, ni estan verdes ni están seques. —Les dents.

Teleret, meleret, no te canses y's tin dret. —Lo cante.

¿Qué's necessita pera apagá una candela? —Que estigue encesa.

¿Quines plantes no tenen fulles ni fan fruit? —Les dels peus.

Quatre sinyoretes corrien, corrien y may s' alcansaven. —Les devanadores.

Una capseta blanca que s' obri y no's tanca. —L'ou.

Pera final de festa no faltará qui pregunte: ¿En qui te'l pensament Cinteta?

Pero Cinteta fa la desentesa, desfullant una rosa montanyenca del coló de les seus galtes.

 

 

Font: Ramon Vergés Pauli. Espurnes de la llar, I. Tortosa, 1909, pàg. 223-225. (text original)

 

 

 

 

Endevinalles antigues

 

(tornar)

 

 

 


Una caixeta blanca                 

que s'obre i no es tanca. (914)

 

Una cosa cosa,

que a tot arreu es posa          

i que, a la mar, no gosa. (915)

 

Cent n'hi ha a dalt d'un collet                                       (solucions)

que totes tenen el cul            

dintre del seu calderonet. (916)      

 

Un corral de vaques rosses,    

n'entra una i les treu totes. (917)     

 

Verd com el julivert,

groc com el safrà,

porta corona i no és capellà. (918)                                (solucions)

 

Candelera a dos,

Sant Blai a tres,

endevlna quin més és. (919)

 

En fan els paletes,                 

els fusters,                                    

els músics                            

i els barbers. (920)

 

Una vella amb una dent                                                (solucions)

fa córrer tota la gent. (921)   

 

Galindon està al tossal

amb cinquanta mil penjolls,            

tots pintats de vermell          

menys Galindon,                   

que és el més vell. (922)

 

Olla de fusta, tapa de carn...                                       (solucions)

Endevina, Joan! (923)

 

Una cosa plana com la mà

puja a la muntanya i mata bestiar. (924)

 

Un bancal molt ben Ilaurat

punta de rella no hi ha entrat. (925)

 

 

Un Ilençol ben apedaçat,                                              (solucions)

punta d'agulla no hi ha entrat. (926)

 

Un pam cap aquí,

un pam cap enllà

i un pam que en deixen penjar. (927)

 

Hi havia set frares,               

tenien set peres,

cada qual es va menjar la seva

i en quedaren sis de senceres. (928)

 

Dos pares i dos fills                                                     (solucions)

es van menjar tres conills

i els va sortir a conill per cap. (929)

 

Dos puntxes,                        

dos ullets,

quatre masses

i un ventamosques. (930)        

 

En cullo un pam,

en menjo un pam

i en Ilenço un pam. (931)

 

Un sac que com més ple n'està                                      (solucions)

menys pesa. (932)

 

Quatre soldats

van de patrulla,

quan un es vesteix

I'altre es despulla. (933)

 

Rodó com un meló,                                                    

Ilarg com una Ilonganissa,

el tinc a la mà quan pixa. (933 bis)

 

Una bestieta                                                               (solucions)

que du a I'esquena

la seva caseta. (934)

 

¿Quin animal és

que, de petit,

camina amb quatre potes,

quan és gran amb dos

i quan és vell amb tres? (935)


 

 

 

SOLUCIONS                                                                     (amunt)

 

914. L’ou.

915. La neu.

916. Una carrasca carregada de glans.

917. Un forn de pa en desenfornar.

918. Un carabassó.

919. Febrer.

920. Les escales.

921. La campana.

922. El cirerer.

923. El barral (mena de comuna portàtil feta amb una portadora).

924. La pinta.

925. La teulada.

927. El forrellat.

928. Cadaqual era el nom d’un dels frares.

929. Eren l’avi, el seu fill i el fill d’aquest.

930. El bou.

931. El raïm.

932. Un sac ple de forats.

933. Les agulles de mitja.

933 bis. El porró.

934. El caragol.

935. L’home.

 

 

 

Font: Brull, Josep M. Tivissa: un poble antic de la Catalunya Nova. Biblioteca “Mestre Cabré”, Tivissa, 1984, pàg. 198-200.

 

 

 

 

 

 

procedència dels textos

 

(tornar)

 

 

Brull, Josep M. Tivissa: un poble antic de la Catalunya Nova. Biblioteca “Mestre Cabré”, Tivissa, 1984.

Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa.  Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999.

Vergés Pauli, Ramon. Espurnes de la llar. Costums i tradicions tortosines, 1. Querol, Tortosa, 1909. Ed. facsímil, Cooperativa Gràfica Dertosense, Tortosa, 1991, 2 v.