Materials de llengua i
literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre
Seminari ‘Per un model de
llengua a l’aula adequat a les Terres de l’Ebre’ (2004)
ENDEVINALLES
Ramon Vergés Pauli. Andivinalla, andivinalla (.htm)
Josep M. Brull. Endevinalles antigues
(.htm)
(tornar)
¿Vos agradaría coneixe una
coleccioneta d' andivinalles tortosines?
Venen molt be pera les anades
al camp, en que's juga á la rajola mascarada y á pinyores, y en que's canta la
tarana y tío Pep.
[...]
Acabades les pinyores pegueu
quatre salts per la montanya, que allí hi ha bon asgambi, y quan á la sombra d'
una aulivera descansesseu del trantoll, vos aconsello, pera passá un bon rato,
lo fe rabiá y riure á les chiques contantlos andivinalles.
Andivinalla
andivinalla ¿quin animal es lo que pon á la palla?
No, esta suprimiula, pos lo
tonto mes tonto de la colla l' andivinará y allavontes tindreu que dí alló...
¡Uf! ¡quina pudó!
Una cosa, que per tot
se posa y á la mar no hi gosa. —La neu.
¿Qué's lo primé que fa
un burro quan lo trauen á pendre'l sol? —Sombra.
¿Quines plantes son
les mes útils al home? --Les dels peus.
¿Quántes voltes pega
un gos abans de gitarse, ó siga fe la capsana? —Les que li dona la gana.
Pera ballá li posen la
capa,
pera ballá li han de
llevá,
sense la capa no
ballaría,
y en la capa no pot
ballá.
—La baralluga.
¿En que´'s pareix una
tartana á una madrina? —En que volca.
¿En qué's pareixen los
rosaris al pont de barques? —En que's passen.
¿En qué's pareix lo
sol al ou? —En que's pon.
Una sinyora surt del
mercat, en la coa verda y'l vestit morat. —L'alberginia.
Un convent de monges
rosses, entra una y surten totes. —Lo forn.
Una vella en una dent
fa corre á tota la gent. —La campana.
Un cabasset de
railetes, ni estan verdes ni están seques. —Les dents.
Teleret, meleret, no
te canses y's tin dret. —Lo cante.
¿Qué's necessita pera
apagá una candela? —Que estigue encesa.
¿Quines plantes no
tenen fulles ni fan fruit? —Les dels peus.
Quatre sinyoretes
corrien, corrien y may s' alcansaven. —Les devanadores.
Una capseta blanca que
s' obri y no's tanca. —L'ou.
Pera final de festa no faltará
qui pregunte: ¿En qui te'l pensament Cinteta?
Pero Cinteta fa la desentesa,
desfullant una rosa montanyenca del coló de les seus galtes.
Font: Ramon Vergés Pauli.
Espurnes de la llar, I. Tortosa, 1909, pàg. 223-225. (text original)
(tornar)
Una caixeta blanca
que s'obre i no es tanca. (914)
Una cosa cosa,
que a tot arreu es posa
i que, a la mar, no gosa. (915)
Cent n'hi ha a dalt d'un collet (solucions)
que totes tenen el cul
dintre del seu calderonet. (916)
Un corral de vaques rosses,
n'entra una i les treu totes. (917)
Verd com el julivert,
groc com el safrà,
porta corona i no és capellà. (918) (solucions)
Candelera a dos,
Sant Blai a tres,
endevlna quin més és. (919)
En fan els paletes,
els
fusters,
els
músics
i
els barbers. (920)
Una
vella amb una dent (solucions)
fa
córrer tota la gent. (921)
Galindon
està al tossal
amb
cinquanta mil penjolls,
tots
pintats de vermell
menys
Galindon,
que
és el més vell. (922)
Olla de fusta, tapa de carn... (solucions)
Endevina, Joan! (923)
Una cosa plana com la mà
puja a la muntanya i mata bestiar.
(924)
Un
bancal molt ben Ilaurat
punta
de rella no hi ha entrat. (925)
Un
Ilençol ben apedaçat, (solucions)
punta
d'agulla no hi ha entrat. (926)
Un
pam cap aquí,
un
pam cap enllà
i
un pam que en deixen penjar. (927)
Hi
havia set frares,
tenien
set peres,
cada
qual es va menjar la seva
i
en quedaren sis de senceres. (928)
Dos
pares i dos fills (solucions)
es
van menjar tres conills
i
els va sortir a conill per cap. (929)
Dos
puntxes,
dos ullets,
quatre masses
i un ventamosques. (930)
En
cullo un pam,
en
menjo un pam
i en Ilenço un pam. (931)
Un sac que com més ple n'està (solucions)
menys pesa. (932)
Quatre
soldats
van
de patrulla,
quan
un es vesteix
I'altre
es despulla. (933)
Rodó
com un meló,
Ilarg
com una Ilonganissa,
el
tinc a la mà quan pixa. (933 bis)
Una
bestieta (solucions)
que
du a I'esquena
la
seva caseta. (934)
¿Quin
animal és
que,
de petit,
camina
amb quatre potes,
quan
és gran amb dos
i
quan és vell amb tres? (935)
SOLUCIONS (amunt)
914. L’ou.
915. La neu.
916. Una carrasca carregada de glans.
917. Un forn de pa en desenfornar.
918. Un carabassó.
919. Febrer.
920. Les escales.
921. La campana.
922. El cirerer.
923. El barral (mena de comuna
portàtil feta amb una portadora).
924. La pinta.
925. La teulada.
927. El forrellat.
928. Cadaqual era el nom d’un dels
frares.
929. Eren l’avi, el seu fill i el fill
d’aquest.
930. El bou.
931. El raïm.
932. Un sac ple de forats.
933. Les agulles de mitja.
933 bis. El porró.
934. El caragol.
935. L’home.
Font: Brull, Josep M. Tivissa: un poble antic de la Catalunya
Nova. Biblioteca “Mestre Cabré”, Tivissa, 1984, pàg. 198-200.
(tornar)
Brull, Josep M. Tivissa: un poble antic de la Catalunya Nova.
Biblioteca “Mestre Cabré”, Tivissa, 1984.
Moreira, Joan. Del
folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries,
parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa.
Imprenta Querol, Tortosa, 1934.
Ed. facsímil, Tortosa, 1999.
Vergés Pauli, Ramon. Espurnes de la llar. Costums i tradicions tortosines, 1. Querol,
Tortosa, 1909. Ed. facsímil, Cooperativa Gràfica Dertosense, Tortosa, 1991, 2
v.