Materials de llengua i
literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre
Seminari ‘Per un model de
llengua a l’aula adequat a les Terres de l’Ebre’ (2004)
REFRANYS
Joan Amades. Refranys geogràfics
(.rtf)
Joan Moreira. Manollet de refranys
(.htm)
(tornar)
De
l’any (.htm)
Meteorològics
(.htm)
De
quan creix lo dia i el fred (.htm)
Algunes
sentències de pagès (.htm)
Alguns
consells de pagès (.htm)
De
les dones (.htm)
De
les viudes i els casaments (.htm)
Manollet
de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí
Any començàm, Déu fasse que la fi’n veigàm.
La que no fila en tot l’any, fila’l dia de cap d’any.
Any nou, vida nova.
D’any de Febré llarg, Déu te’n guart.
Any figuero, any ploranero.
D’any de figues, no te’n rigues.
Any de panís, vi agre.
Any de neu, any de Déu.
Any de fret, any de set.
Any de gelada, any d’oliada.
Any de nevada, any d’oliada.
Any d’auvelles, any d’abelles.
Any de figues flós, any de tristós.
Del mal any ningú’n diga, que pasat no siga.
De Nadal a Carnaval set semanes, tan si val.
Mes tardà o mes matiné, Carnaval dins del Febrè.
No hi ha mal any, en Abril bo.
Prop o lluny, Corpus pel Juny.
Pel Pilà lo tord ve, i l’oroneta se’n và.
Nadal en dillums, festes a munts.
“De Nadal a Sant Joanet / mitj any justet. / De Sant Joan
a Nadal, / mitg any cabal.”
(amunt)
Trons pel Ginê, gra al granê.
Pel Ginê flôs, pel Maig dolós.
Aigua al Ginê, barbeta d’or lo paigés.
Pluija al Giné, oli a les gerres i blat als casells.
Es bort lo Giné si no ompli les basses per al Febré.
Aigua pels Barbuts, cada raig val dos escuts.
Aigua al Febré, més bona que al Ginê.
Març ventós i Abril pluijós, fan al paigés orgullós.
Aigua marçenca, terra herbenca.
Aigua pel març,herba a braçats.
Al Abril, cada gota val per mil.
Quaresma ventolera, pocs caballons al era; i si massa’n
fa, ni palla ni grà.
En Abril aixut, si per Sant Marc plou, no hi ha res
perdut.
¿Perqué no plou? perqué Déu no vol.
¿Quan plourà?, quan Déu voldrà.
Al Maig, cada dia un raig.
Dia de bòira, dia de glòria.
Aigua, Déu, i vinga maig, que barbeta d’or me faig.
Aigua de pluija, no quita regó.
Al Juny, la pluija esta lluny, i si plou, cada gota com
lo puny.
Si canta la put-put i ha plogut, tan pronte mullat com tan
pronte aixut.
¡Aigua, Mare de Déu de l’Aldea!... Aigua pura i en
mesura... Aigua aldeana, que la terra s’aflama.
Aigua per al blat, que estigue ben panat.
Llampa a la marína, aigua a la matina.
Vent de ponent, ni aigua ni vent.
Vent marí, bufa allà i toca aqui.
Cel roigenc, aigua o vent.
Quan Montsià porta capell, guardat d’ell.
Senyals al cèl, treballs a la terra.
Lo divendres sol en jóca, aigua o vent.
Sol i cepies, bon temps.
Al Agost, no més plou most.
Pel Cordonasso, solcides.
Per Sant Andreu, aigua o neu.
Any sucós, any cucòs.
Quan veiges la cucullada marina per l’horta, entra
llenya, fes foc i tanca la porta.
Lluna d’Octubre, set ne descubre.
(amunt)
Per Santa Llucia, un pas de pussa.
Per Sant Tomás, no hu notaràs.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per any nou, un pas de bou.
Pels Reis, ase es qui no hu coneix.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Per la Candelera, una hora sencera.
Per Sant Maties, entra’l sol per les umbries.
Al Agost, a les set ja es fosc.
Quan lo dia creix, lo fret naix.
Al Ginê, al cap o a la coa l’ha de fê.
Ja venen los Barbuts i’ls dos germans, “Moquilla i
Amagamans”.
Pel Febré, abrigat bé.
Lo Febré, es més gelat que un gos peté.
Si la Candelera plora, l’hivern es fora, si la Candelera
riu, lo fret reviu, tan si plora com si riu, ja ve l’istiu.
De lo que’l Març respecta, l’Abril no’n dija un fil.
Hasta l’Abril no’t lleves ni un fil.
Març Marçot, gela a la vella al racó del foc, i a la jove
perqué no pot.
Abril Abrilet, va matâ a sa mare de fret.
Pel Maig, tal com vaig.
Al istiu, tota cuca viu.
(amunt)
Patada de paigés, no fa mal a res.
Per Santa Àgueda se planta l’aufàbiga, i la dona avisada,
ja la ti trasplantada.
Mostra d’Abril, no’n posaràs oli al cetrill.
La mostra d’abril, ni es mostra ni mostreta, es orelleta.
Les polles de Ginê, ponen al pallé.
Lo paigés per Sant Jordi, ja sap lo que farà l’ordi.
A l’Ascenssió, cireretes abondó.
Pel Maig s’enroija’l blat.
Una oliva a Sant Joan, cent a Nadal.
Pel Maig a segâ me’n vaig, ordi i no blat.
Pel Juny, la falç al puny.
Les olives per Sant Pere, son com a grans de pebre.
Pel Juliol, lo raïmet porta dol, i la garrofeta tambe’n
vol.
A Santa Madalena, l’avellana plena.
Si per Sant Pere vas al olivâ i veus una oliveta aqui i
un atra allà, tórnaten a casa que oliada hi ha.
Les olives no’s poden amaní, que no sigue Sant Crispi.
Per a escarrâ, pegâ de plà, aixi’l brot, no’s queijarà.
Si vols tindre tèrra bóna com los vells, pel Juliol crema
gavells.
Per Santa Catalina, ja està tot l’oli a l’oliva.
(amunt)
Féma la terra com un boig i culliràs com un sabi.
Llaura fondo i juntet i asubintet.
Llaura junt i fondo, tira fem, sembra i no hu senyales.
A falta de rella, xerrit d’auvella.
Del casâ i del sembrar, concell no se’n pot dâ.
Qui sembra al Febré, bona cullita té.
Per Sant Blai, se minja l’all.
Si sembres les bledes al comensâ’l al maig, siràs a Nadal
i encara’n minjaràs.
Si sembres ravens per Sant Joan, grossos i tendres siran
a Nadal, si de Sant Pere’ls sembres después, ni grossos ni tendres ni fulles ni
res.
La milló col, es la plantada al Juliol.
Lo nap, per Sant Jàume sembrat, quan te’l minjes sembla
codonyat.
Pe’l Pilâ, faves sembrâ.
Lo millò favà, es lo sembrat pel Pilâ.
Si vols cullî a bondó, per Sant Joan dona un llauró.
Per Santa Catalina, “posaràs” l’oliva.
Escarrà avans del Ginè, no sempre sol anâ bé.
Qui escarra ans del Ginê, dixa l’oli al olivê.
Fuig de les dresseres, que tot son canseres.
Pel Juliol, ni dona ni caragol.
De tots Sants a Sant Andreu, anguiles mós dòne Déu.
Qui aigua atura, oli mesura.
Cofinada ben parada, dona bona premsada.
En oli a les gerres, no hi casa pobra.
Qui toca oli, ‘ls dits se’n unta. (154-155)
Oli, vi i amic, lo mes antic.
L’oli d’oliva, tots los mals quita.
La casa a un cantó, la vinya a un racó.
Guardéu rosegons, que entre les dos pasqües venen les
basques.
Hacienda de molts, se la minjen los caragols.
Arranca l’abre de la partició, que es del amo la
perdició.
(amunt)
A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
A la dona ballà, i al burro bramà, Banyeta’ls hu va
ensenyà.
Al burro i a la dona, lo totxo’ls adressa.
Burros i dones, condenació d’ànimes.
Ceguet obri l’ull, que la teua dona s’arregla molt.
¿Cenia, carro i mala mullé?, no li faltarà que fê.
De llevant o de ponent, de la dona sigues parent.
Homens i gossos, al carré, dones i gats a casa.
La dona que es cap vert, en sa vida madura.
Lo concell de la dona es poc, peró qui no’l seguíx, es
boig.
La dona i la gata, son de qui les tracta.
La dona honrada, a casa, en la cama trencada.
La dona pobra que no fila, no du camisa.
La dona fora, la casa hu plora.
Per a un pensâ, la dona; per a un repensâ, l’home.
Qui te cenia i dona, no te hora bona.
Qui de dones se fia, espardenyes quan plou.
Qui de canyes fa flaútes i de dones fa cabal, un gorro i
al hospital.
Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare.
Vinyes i dones, fan de mal guardâ.
A la dona i a la vinya, l’home la fa garrida.
(amunt)
A casâ, a culades s’hi pot anâ.
A la boda, qui menos minja es la novia.
Boija per boija, que porte.
Dona jove i home vell, no hi remei per a ne’ll.
Lo dia que’t cases, o’t mates o’t salves.
La mare que no més te una filla, la mal casa o la mal
cria.
La viuda rica, en un ull plora i en l’atre repica.
Qui lluny se va a casâ, o va enganyat, o va a enganyâ.
Qui al casar-se hu encerta, ti la sort feta, si hu erra,
la fossa oberta.
Qui’s casa de vell, pronte pert la pell.
Quan les filles festeijen, les mares xuxeixen.
Si’t vols casâ bé, casat al carré.
Terra nova i matxo vell malament.
Casâ i mal dia, tot ve en un dia.
Font: Moreira, Joan. Del
folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries,
parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa.
Imprenta Querol, Tortosa, 1934.
Ed. facsímil, Tortosa, 1999. p. 152-155. (text original). A les pàg. 156-167 hi més
refranys ordenats alfabèticament.
(tornar)
Amades, Joan. El
folklore de Catalunya, 1. Rondallística.
Selecta, Barcelona, 1982.
Amades,
Joan. Geografia popular. El Mèdol, Tarragona, 2001.
Moreira, Joan. Del
folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries,
parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa.
Imprenta Querol, Tortosa, 1934.
Ed. facsímil, Tortosa, 1999.