anoreixa

Fet per: Laia Mateu i Sonia Rubio

L'Anorèxia
Què és l'anorèxia?

L'anorèxia és la falta d'apetit a causa d'un trastorn nerviós o psicològic.

L'anorexia nerviosa també és un transtorn de l'alimentació.

L’anorèxia és una malaltia psicològica que acostumen a tenir els joves. Concretament hi ha més casos entre les noies que entre els nois. L’anorèxia consisteix en deixar de consumir aliments, pots arribar a quedar-te excessivament prim/a.

Altres transtorns alimentaris:

Com per exemple:
La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de l'alimentaciód'origen nerviós.Les persones bulímiques mengen fins que ja no poden més, d'una manera descontrolada i sobretot mengen productes d'un immens valor calòric (és a dir que engreixen excessivament). La bulímia en molts casos ve donada pels nervis, o altres factors d'aquest tipus com malestar, discussions amb la família... i tots aquests factors s'acumulen i es perd el control, s'ingereix gran quantitat de menjar fins que ja no es pot més i, després, es vomita. La bulímia comporta les mateixes malalties que l'anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que si es provoca el vòmit de manera regular, pot produir malformacions d'estómac, fetge, tenir hemorràgies, càncer i es pot arribar a la mort.

A què es deu?

A una falta d'atenció i d'aceptació del seu cos, aleshores es busquen defectes i un cop han començat ja no poden parar.

Quines conseqüències té?

L’anorèxia afecta la majoria dels sistemes de l'organisme, per tant presenta conseqüències o símptomes molt diversos. La majoria d'aquests símptomes són els d'inanició que desenvolupen totes les persones que no mengen allò suficient per mantenir un pes saludable.
Pèrdua del 20% al 60% de la massa corporal.
Intolerància al fred, el pacient té fred sempre, encara que faci calor.
Atròfia muscular.
Disminució de la grandària de les genives i menor duresa dental i òssia, osteoporosi.
En les dones amenorrea.
En els homes disminució de l'interès sexual i de potència.
Hipertròfia de les glàndules salivals.
Afectació del sistema cardiovascular: el cor es debilita, apareix bradicàrdia i hipotensió (prop d'un 95% dels pacients anorèxics hospitalitzats tenen el pols baix).
Augment de la susceptibilitat a infeccions degut a una depressió del sistema immune que ens protegeix contra les infeccions, leucopènia (un 50% dels anorèxics ho pateix)
Anèmia, degut a la ingesta insuficient de ferro i proteïnes (aproximadament una tercera part dels anorèxicsen té).
Pèrdua del cabell.
Pell seca, groguenca i coberta de pèl fi.
Peus i mans inflades.
Dolor abdominal a l'asseure’s perquè s’ha perdut tanta grassa que els ossos entren en contacte amb la cadira directament sense el coixí natural que representava la grassa.
En l'anorèxia purgativa restrenyiment degut a l'excés de laxants.
Afectació del sistema nerviós causant apatia, irritabilitat i depressió.
Diabetis insípida.
Pensaments confusos i memòria pobre.
Insomni.

En casos de major gravetat es poden donar les complicacions següents:

Deshidratació.

Arítmies importants.

Xoc.

Malnutrició greu.

Mort (les taxes de mortalitat es troben entre el 2 i el 10%).

Ells o elles en són conscients d'aquests transtrorns psicològics?Què en pensen ells?

Sí que en són conscients però sols no ho poden parar, necessiten molta ajuda i recolsament.

L'estidi (que a cumparat a 13 dones sanes i 13 anorèxiques) ha demostrat que les anorèxiques tenen alterada la percepció de la recompensa,es preocupen més per les conseqüencies i no poden
distingir entre el plaer i el ascetisme.Que també s'hi té que sumar le presió social del pretutip del cos
perfecte i una gran preucupació per no equivocar-se, i sempre fer el correcte.

Com es pot atenuar?Què en pensen les families?

Si es té una persona aprop am aquestes característiques no dubtis ens ajudar-la i donar-li tot l'apollament possible per passar la malaltia i no acabar en greus condicions.

Com s'hi poden implicar els familiars?
Recolsant-los en tot moments i vigilant-los a la hora dels apats, per vigilar que no bomitin res del que han menjat. També els poden ajudar a fer les teràpies i a que ells entrin en raó de la malaltia.També hi ha un llibre publicat especialment per a les famílies que pateixen un Trastorn del Comportament Alimentari i que necessiten una orientació i un coneixement sobre la malaltia.

Entrevista a un familiar proxim...

Terapia.

El tractament de bulimia generalment consisteix en:

Psicoterapia individual, de grup i/o familiar.

Orientació nutricional.

S'ha d'establir un pla a seguir sota supervisió d'un terapeuta, aquest establirà unes bases per a la bona fi del tractament:

1. Voluntariedad a dur una pauta de tractament
2. Disciplina en les dietes, i amb les hospitalitzacions si són necessàries
3. Control de pes en els objectius projectats
4. Fer una vida social normal
5. Regularitat en les consultes individuals o familiars
6. Control mèdic
7. Enfortir la personalitat.
8. Confiança en l'entorn familiar
9. Confiança amb la seva terapeuta.

Síntomes i signes:

Els síntomes de la bulimia sempre inclueixen episodis recorrents de :

Ansietat o compulció per menjar.
Bòmits.
Abús de medicaments laxants i diurétics.
Deshidratació.
Alteracions mentruals.
Auments i baixades de pes bruscs.
Auments de caries.

Què pensem nosaltres?

Nosaltres coneixem molts casos de noies que deixen de menjar perquè es veuen grasses i, a vegades, no és veritat. Hi ha noies/s que pateixen aquest trastorn per cridar l’atenció de la gent: companys, amics, familiars... d’altres, que han arribat a patir de tal manera aquest trastorn que han estat un munt de vegades hospitalitzats. Fins i tot estaven tan malalts, que han intentat treure’s la vida.
Webs de més interés:
http://www.acab.org/cat/familia/guia.htm

http://es.youtube.com/watch?v=FT-AVcO_ADY